La vaga dels funcionaris: èxit o fracàs

Centenars de treballadors de l’Administració van sortir al carrer durant dos dies per mostrar el seu rebuig a la reforma de la Llei de la funció pública. Per a alguns, van ser pocs i pertanyien sobretot al sector educatiu i, per a d’altres, van ser una quantitat important els que es van manifestar. Com sol passar en aquests casos, cadascú en fa la seva valoració interessada, però els sindicats van demostrar que tenen una certa capacitat de mobilització. O sigui que, es vulgui admetre o no, l’assistència als actes va ser important pel que estem acostumats a veure a Andorra i, si més no, va servir per posar en relleu que una part important dels funcionaris no estan d’acord amb aquesta llei i reclamen que, com a col·lectiu implicat que són, se’ls tingui en compte d’alguna manera en el seu redactat final. La xiulada als membres de la majoria taronja, a les portes de la seva nova seu del Consell General, és ja històrica i molt expressiva del cansament social amb una majoria taronja que no ha sabut ni volgut avançar en pràcticament cap de les reformes pendents que necessita el país. Tot i que es pretengui minimitzar la protesta en una qüestió de números, tancar els ulls a una mobilització d’aquest tipus, com si no hagués passat res, no és la resposta que cal esperar d’un Govern, però malauradament és el que succeeix aquí i a moltes de les que es consideren democràcies més avançades. Més enllà de si s’han d’acceptar o no les propostes sindicals, el que és clar és que no es pot fer una reforma de l’Administració d’esquena a les persones que hi treballen, si es vol que s’esforcin en el dia a dia a donar el millor servei als ciutadans.