Un dels punts estrella de la campanya electoral a Sant Julià de Lòria és l’acabament de la desviació de la carretera general, que ha de permetre acabar amb els embussos dins el poble i amb les retencions de vehicles per sortir i entrar al país.

Com en altres àmbits, aquests dies escoltem els partits que han estat a l’oposició la legislatura passada, dient que la desviació ja hauria d’estar feta i que no s’ha fet res fins ara. I com en tants altres temes, la realitat no és aquesta. Per això crec que és important fer memòria.

Què ens vam trobar, a mitjans de l’any 2011, quan Demòcrates va arribar al Govern? Bàsicament ens vam trobar un túnel (túnel de la Tàpia) sense connexió amb la carretera General. Un túnel, sigui dit de pas, que no estava pagat, com tampoc ho estava una bona part del túnel de les Dos Valires.

Què vam haver de fer a banda de pagar-lo? Doncs vam fer la connexió amb la carretera General i el punt rodó de la Plaça Laurèdia per afavorir la integració de la nova infraestructura.

Un cop fet això, ja a finals de l’any 2012, calia prendre una decisió sobre la continuïtat de la desviació. Si es tirava endavant l’obra tal com estava inicialment dissenyada, el seu cost era inassolible, i l’únic que hauríem aconseguit és desplaçar el coll d’ampolla fins al pont de Fontaneda. Per això vam optar per fer dues coses: una, iniciar el desdoblament de la carretera des de la sortida del poble de Sant Julià fins a la frontera, i l’altra, repensar entre tant, el tram de desviació paral·lel a l’avinguda Francesc Cairat per fer-lo més operatiu.

Així, des de llavors i fins a l’any 2017, s’han fet els desdoblaments de diferents trams: del pont de Fontaneda fins a la rotonda del riu d’Auvinyà i d’aquí fins passada la rotonda de la Riberola, l’eixample de la carretera a la zona de Tolse, inclosa l’habilitació d’espais per a vianants, i finalment, tota la remodelació de zona de la frontera, inclòs l’aixecament del nivell de la carretera per evitar el risc d’inundació.

Aquesta darrera obra mereix un punt i a part. Tots recorden com, durant anys, cada cop que anàvem cap a la Seu veiem com el paisatge eren les naus industrials que s’hi havien construït baixant a mà dreta, que tenien les portes d’entrada dos metres per damunt de la carretera. Semblava un sense sentit, però no ho era. Els propietaris de les naus no havien perdut l’enteniment. Senzillament l’any 2007 van signar un conveni amb el Govern segons el qual es pujaria el nivell de la carretera i per això se’ls demanava de construir les naus preveient la nova cota de la carretera. El problema va ser que quan vam arribar l’any 2011 ningú s’havia ocupat d’honorar i executar el conveni. Nosaltres sí que ho vam fer.

Un cop feta la carretera del poble de Sant Julià fins a la frontera, amb dos carrils de baixada i pujada, tenia tot el sentit plantejar la desviació. El 2018 es van iniciar les obres al pont de Fontaneda, i un cop acabades, a finals d’aquest any, ja es podran iniciar les obres d’aquest desviament.

D’aquest breu relat se’n desprèn que mai s’ha deixat de banda la voluntat de millorar l’entrada i sortida a Andorra per la frontera del riu Runer, ni mai s’hi ha deixat de treballar. Però les coses s’han de fer amb ordre, pensant en unes obres que han de ser compatibles amb el fet de mantenir la connectivitat permanent amb Espanya. Una infraestructura que, quan es finalitzi, permetrà alleugerir el trànsit i guanyar qualitat de vida a Sant Julià de Lòria, i alhora mantindrà connectat el poble i el seu comerç. A més es podrà solucionar la divisió del poble que suposa la rotonda de la plaça Laurèdia. Aquesta intervenció, també, permetrà guanyar places d’aparcament.

I sobretot, la podrem pagar.