La venjança de les nenes i els nens

Les mesures anti-Covid no són amigues de les nenes i els nens. Ens ho han demostrat llargament des d’aquell cap de setmana de març que ens va trasbalsar la vida. Tan sols per un brevíssim període de temps van deixar als infants recuperar l’espai de jocs que tantes setmanes havia restat precintat. Però quan les coses es van tornar a posar negres van ser unes de les primeres víctimes. Segons sembla, el virus gaudeix de valent als parcs infantils (encara no ha madurat) i d’aquí ve que els adults hagin decidit condemnar a l’ostracisme i fins i tot reduir a cendres aquests espais, paradís de la pesta. Vegin si no la decisió draconiana del Comú d’Andorra la Vella d’arrencar literalment el parc emplaçat a la plaça del Poble, damunt de l’aparcament Vinyes. Res. No s’enganyin, que l’argument d’evitar aglomeracions al mercat de Nadal és una mera excusa. Gràcies a la mesura s’ha evitat un nombre incomptable de contagis. És molt més segur passejar entre les casetes de fusta a la recerca de productes nadalencs, fotografiar-se al costat dels simpàtics ninots estratègicament distribuïts pels eixos comercials o pujar a les atraccions de fira que ens han tingut entretinguts per Nadal. La raó, imaginem, deu ser per la seva condició d’acte individual i no pas col·lectiu (sembla que el problema amb els parcs rau en la interacció existent entre els pares i mares de les criatures). Però com qualsevol altra acció malèvola, les normatives antiparcs no s’han salvat de la indignació infantil. La venjança de les nenes i nens ha estat clara: un ninot de neu al bell mig d’aquell territori que abans dominaven.