Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Carles Sánchez

Carles Sánchez

Estudis Literaris

 

 

La veritat dels mons especulatius

La veritat dels mons especulatius




La literatura no reflecteix el món, ni tan sols és un mirall sobre un carro, com deia Stendhal, que recorre un camí de sotracs i que el viatger observa a la seva vora. No. Però tampoc es tracta d’una mentida ni de fabulacions buides de sentit. La literatura sempre diu alguna cosa: és l’art de dir coses des de la ficció. Des d’aquest punt de vista, no hi ha literatura menor, sinó, per dir-ho d’alguna manera i emprant una dicotomia, la dèrmica i la que va més enllà. La primera ens parla de la pell, la darrera de l’os i de la carn.

Darrerament he estat aventurant-me de nou pels viaranys de l’especulació narrada, dels mons proposats per la ciència-ficció, la fantasia i el terror. Generalment, aquesta se sol considerar literatura de gènere. És una precisió de la qual podem prescindir sense perdre-hi gaire. He caminat sobre la sang vora el llibre dels morts i pujat a l’espai de la mà d’un homenatge. M’explico: he llegit El rumor de los insectos en la noche, de David Arrabal, Martín Blanco i Àlex Puig, editada el 2018 per Santa Guadaña. Els tres, autors andorrans. I els tres, relats dedicats al món d’H.P. Lovecraft, l’estatunidenc pare de l’horror còsmic. No comentaré les troballes ni els defectes dels relats, sinó el sentit que crec que desenvolupen en el context andorrà. 

Lovecraft –qualsevol aficionat a la seva lectura ho sap– invoca un terror basat en la vellesa del món i d’uns habitants anteriors, uns déus de carn i ossos amagats en la profunditat del temps i que poden reviure en la quotidianitat de la Providence –Rhode Island– natal de l’autor, transformada en l’Arkham fictícia, aquesta sí, a Massachussetts. Una Nova Anglaterra aparentment pacífica que amaga un horror latent format pels déus gelatinosos i informes dels eons precedents, els Primigenis.

En plena postmodernitat tardana és habitual que endinsar-se en aquest món es faci des de l’homenatge explícit. Els relats funcionen en realitat com un crossover de diferents tradicions pulp, dels diferents tòpics de literatures de gènere –templers, vaticà, nazis... i space opera–, cadascú fa la seva pròpia barreja que voreja preocupacions pròpies. És interessant i molt valuós el fet d’obrir camí en aquest tipus literari. Ja he comentat en aquest espai el Res no és real, de Gàlvez, com a exemple de distopia. Mancava el tour de force de l’excés lovecraftià. Comparat, és més inquietant.

Que existeixi aquesta via ens parla d’una passió, la dels autors per aquell món; i d’una inquietud, la latent a qualsevol context de benestar i relativa calma quotidiana. Terror i fantasia: aquí s’hi solen trobar les pors de l’època i de l’indret, també el conflicte amagat per la pàtina de civilització que estructura les nostres vides i que destina les aventures de l’inconscient a l’art i a la festa. Si el gènere policíac ens vol explicar com és la societat realment existent a la recerca del restabliment de l’ordre, el terror, la fantasia i la ciència- ficció ens du a la profunditat, als regnes de la possibilitat d’un desordre desbocat.

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic