El mes de gener es va publicar la notícia que durant l’any 2016, a Andorra, es van crear 452 establiments nous. La notícia va passar sense pena ni glòria. La ciutadania és bastant impermeable a les xifres estadístiques, especialment quan les xifres són contràries o incompatibles amb la percepció que cadascú té de la realitat. Vaja, que no s’ho va creure ningú.

Tenim el ministre Camp obsessionat amb la seva croada personal de fer-nos creure que la crisi econòmica s’ha acabat. En un intent ridícul per donar credibilitat a la seva fantasia, el ministre ha tret la pols a la notícia del gener i l’ha vestit amb un eslògan publicitari. Va agafar aire, es va posar davant dels mitjans i va tenir la gosadia de dir que el saldo net d’obertures de 452 establiments representa la major creació d’establiments de la història d’Andorra des que es va crear el registre l’any 1965. Camp va jugar amb els missatges i implícitament va pretendre que l’any 2016 hauria estat el de major creació econòmica des del 1965. I es va quedar tan tranquil!

Quin misteri! On són aquests establiments? Som tots rucs i ens hem quedat al marge del brutal creixement econòmic d’Andorra que ha dinamitzat el gran ministre Camp?

Desgraciadament, no hi ha cap miracle econòmic. La veritat darrere del bluf del ministre Camp és bastant deplorable, com veurem a continuació.

El mateix departament d’Estadística del Govern desvela clarament que no hi ha misteri. La dada que realment explica la creació neta de 452 nous establiments és que durant l’any 2016 a Andorra es va crear un saldo net de 117 activitats jurídiques, d’autoria i d’assessoria fiscal. Un fet que, vergonyosament, Camp oculta. Aquí tenim la primera i principal explicació del suposat creixement econòmic del ministre Camp: nous advocats, auditors i fiscalistes!

La veritable notícia és que DA ha creat un marc fiscal tan complicat i tan contrari al que Andorra necessitava per aconseguir el creixement econòmic i social, que les dades són demolidores: les activitats que més creixen a Andorra són els advocats, els fiscalistes i els auditors! Brutal! Un veritable monument a l’absurd Frankenstein fiscal i normatiu que ha creat DA.

La resta de nous establiments s’explica principalment pel fet que moltes persones realitzen la seva activitat professional personal amb una alta de comerç. Per aquest motiu constatem, per exemple, 55 noves activitats d’intermediaris del comerç, 27 noves activitats de consultors informàtics o 23 noves activitats de publicistes.

Aquí es juga amb les paraules. Quan es parla d’un nou registre de comerç pot tractar-se d’una persona que des d’una habitació del seu pis realitza una activitat d’intermediari o de consultor informàtic. No implica la creació de nous comerços entesos com a botigues a peu de carrer amb un munt d’assalariats atenent el públic. Fa riure que RTVA utilitzés la notícia del ministre Camp de creació de 452 nous establiments per concloure que el comerç, les botigues, van millor. Impressionant sopa de lletres!

La realitat és molt més trista: a Andorra s’estan creant activitats per donar servei, per ajudar el ciutadà a gestionar la nova complexitat que ha creat DA i la corresponent conflictivitat. De fet, l’escàndol BPA seria un dels motors econòmics del 2016 amb l’explosió de conflictes judicials, auditories i assessoraments fiscals que ha implicat.

Senyor Camp, permeti’m que li recordi un principi bàsic que s’ensenya a la Universitat de Tolosa o a Esade, on vostè va estudiar. Quan s’analitzen dades econòmiques com la creació de producte interior brut, la creació de llocs de treball o la creació d’empreses, s’ha de recordar que l’augment d’aquestes xifres no implica necessàriament un creixement del benestar o del desenvolupament del país. Per exemple, si es produeix un desastre natural que destrossa tot un poble, tindrem nous llocs de treball i noves empreses per reconstruir els habitatges destruïts. Però és un creixement de les dades econòmiques que sols serveix per retornar a com s’estava abans.

De la mateixa manera, si la classe política andorrana crea un nou marc fiscal i societari que comporten un seguit d’obligacions burocràtiques d’una complexitat que requereix els serveis d’especialistes, es crearan noves empreses, nous llocs de treball, pujarà el PIB. Però l’increment de paperassa no comporta que el nivell de desenvolupament i de benestar de la ciutadania millorin.

Per exemple, l’escàndol BPA ha provocat la destrucció de centenars de milions d’euros d’estalvis, ha provocat la necessitat de fer milers de consultes jurídiques i fiscals, ha comportat centenars de milers d’hores d’auditories. Unes necessitats que han contribuït al registre de 117 noves activitats en aquests rams, que ha portat a un creixement rècord en el registre d’activitats. Però és evident que el benestar i el desenvolupament d’Andorra no han millorat, sinó tot al contrari.

Senyor Camp, vostè no ho podia haver dit millor: durant el 2016 s’han registrat més activitats que mai, però vostè oculta la gran veritat: eren activitats vinculades al procés de destrucció del benestar i desenvolupament d’Andorra. No s’han plantat llavors, no s’ha donat naixement a projectes que poden créixer. Simplement s’ha complicat la vida al ciutadà i s’ha creat una conflictivitat o, diguem-ho clar, una inseguretat judicial mai vistes a Andorra.

Senyor Camp, no costa gaire entendre que l’increment d’empreses sanitàries o l’increment de llocs de treball a l’hospital poden ser dades molt positives o poden ser molt tristes. Una societat és feliç quan la maternitat de l’hospital té molta activitat, quan neixen molts infants que porten la felicitat a les llars. Si una societat requereix més quiròfans d’urgències i més tanatoris perquè el Govern fa les carreteres tortes, es poden crear molts llocs de treball, es poden crear moltes empreses però s’estarà creant una societat trista, angoixada, desesperada.

Senyor Camp, quan vulgui parlem de com crear riquesa de veritat a Andorra en lloc de convertir-la en un pou d’empreses dedicades als conflictes entre ciutadans i administracions.