Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de David Murias

David Murias

Filòsof

 

 

La vertadera felicitat




Diuen els savis que l’home està al plànol terrenal per conquerir la felicitat, objectiu vital de la vida humana. Que la felicitat és una necessitat obligada d’acomplir, ja que la naturalesa metafísica de l’ésser humà ha de ser satisfeta, si no la supervivència física perilla. I si qualsevol home a la Terra es desentén de la felicitat caurà als inferns del dolor i del patiment i viurà una existència buida i paupèrrima. Que el sentit d’existir es troba en la felicitat, i per tant tothom ha de viure amb una única finalitat: ser feliç.

Tu ets feliç en aquests moments? O millor dit, saps si ets feliç o no? No pots ser si no saps el que és allò que vols ser. Per tant, vols ser feliç? Perquè com declaren els savis de la història humana, des d’Aristòtil fins al mag Merlí, passant per Nietzsche i aturant-te en Mark Twain, Oscar Wilde, Shakespeare, Boccaccio, Sèneca, Jules Verne o molts altres, la felicitat és una espècie de porta d’entrada a una dimensió divina. Però, com ser feliç si no sé exactament què és ser feliç? Aquí rau la qüestió filosòfica de la felicitat. Les nostres societats ens eduquen des de ben petits per assolir la felicitat, l’ensenyança dels pobles antics ens deixa el missatge que hem de ser un món de germans on regni la pau i la felicitat, però tot i això, després de segles i segles parlant de felicitat encara no sabem què és vertaderament la felicitat.

Si fem una mirada simplista veiem que l’arrel etimològica de la paraula felicitat ve de l’adjectiu felix, que en origen és fecund, fèrtil, productiu, fructífer, però també pròsper, benaurat, afortunat, favorable, joiós. Podríem dir, llavors, que ets feliç quan tens una vida productiva i fèrtil, com la terra per als arbres. Agafant aquesta metàfora de la terra i els arbres podem argumentar que si la terra és fèrtil dins seu, en les seves arrels interiors, es produeixen fruits fora; d’igual forma, si dins teu tens arrels fèrtils, al teu interior vius en un estat de fertilitat; i fora, a la teva vida exterior, en el plànol extern, gaudiràs dels fruits de realitats sucoses i pròsperes. I quines poden ser les nostres arrels interiors que ens donaran fruits fora? Evidentment, les emocions i els sentiments. Per tant, utilitzant el sentit comú arribem a la conclusió que quan una persona viu internament en un estat d’emocions positives és feliç, i això provoca una fertilitat de la seva terra que dona fruits en forma de realitats favorables.

I per què la societat actual ens programa per buscar la felicitat fora de nosaltres? Per què ens diuen que hem de lluitar per aconseguir objectius i resultats externs, i que en ells és on es troba la felicitat? Que a través d’ells et sents feliç, si després aconseguim i aconseguim resultats i objectius però sempre acabem tenint una sensació d’insatisfacció?

Ens han educat per ser màquines perfectes, engranatges mesurats per un sistema controlat, no per ser feliços, perquè la felicitat no està en els objectius, sinó en la nostra mirada interna a l’hora de veure el món. I quina hauria de ser la mirada emocional dins nostre que ens provocaria un estat de felicitat? La mirada del plaer: viure i fer les coses senzillament pel plaer, pel gaudi, pel goig.

Aquestes serien les emocions que actuarien com a canals cap a l’estat de felicitat intern. El secret per poder ser feliç es troba en el desaferrament utilitarista de la vida i la connexió amorosa amb la mateixa vivint per i per a sentir plaer en cada acte de l’existència. Com em deia aquell vell mag de la meva infantesa, tan simple i tan real: “Feliços són aquells que no necessiten ser feliços, simplement gaudeixen d’existir.”

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic