Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de TDiaztorrent

Txema Díaz-Torrent

Escriptor

 

 

La veu




Altres cops havia passat la nit del lloro de forma totalment improductiva, però en aquesta ocasió, en un context de son intermitent, les visions esborronades (barreja de somni i vigília) van ser d’allò més reveladores. Potser era culpa del bistec en estat de semidescomposició (duia més temps a casa que el meu fill petit) del sopar. Qui sap si també hi van tenir quelcom a veure els tres litres d’orujo d’herbes casolà (45º, obsequi de la veïna gallega del segon) que em vaig embeinar.

Ho havia fet presa de la desesperació per la situació política que el país estava travessant. Els catalufos amenaçaven de rebentar el que havíem construït amb esforços al llarg de dècades. Les lesbianes, els marietes i els rojos llanuts infestaven amb la seva ideologia de gènere neomarxista cada racó de la vida pública. No podia ser. Calia fer alguna cosa. Durant les anades i vingudes del reialme de Morfeu, potser gràcies als vapors oraculars del nèctar galaic, vaig viure moments d’epifania, al llarg dels quals una veu misteriosa m’anava xiuxiuejant tot el que podíem arribar a fer. Promouríem la fundació d’un partit polític que guariria la pàtria de tots els seus mals. D’entrada, tornaríem a suspendre l’autonomia als polacos dels collons, fins que no desistissin en les seves temptatives colpistes i sedicioses, i si els de les Vascongades es posaven rucs també els faríem passar per l’adreçador.Uf, quina trempera... S’havien acabat els avortaments, els canvis de sexe i altres operacions aberrants, i amb el que estalviaríem defensaríem la família tradicional, que és l’única natural. I la memòria històrica, a qui hòsties li importa? Ja ho va dir algú del PP, aquell partit de centre-esquerra, que molta gent no s’ha recordat dels avantpassats morts a la Guerra Civil fins que va haver subvencions pel mig. A cascar-la. Ah, i els immigrants.Faríem un mur infranquejable, à la Trump, i cap a casa: ja està bé de tants venedors de llaunes i criminals xuclant de la mamella, amb l’excusa que marxen del seu país perquè hi ha guerra o la gent es fot de fam. La veu i l’etanol, que inundava el meu sistema circulatori, seguien inspirant-me. Els panxitos que volguessin viure al nostre paradís haurien de tenir millor nivell de llengua, tributar més i integrar-se (nota: això no s’aplica al 95% d’autòctons, que són uns pàries, fan la pirula amb els impostos i parlen com el cul).

Abans de despertar definitivament vaig adonar-me que la veu (femenina i amb accent gallec, com la meva proveïdora d’espirituosos) em deia que calia posar nom al partit. “Ostres, veu, tira’m un cable... Veu? Veu?” Cap resposta. Aleshores ho vaig veure clar. Ja ho tenia. Veu. O millor Vox, en llatí, que fa intel·ligent.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte