Segurament deuen estar farts de sentir expressions del tipus la problemàtica de l’accés a l’habitatge de lloguer no és exclusiva d’Andorra, sinó que és un problema generalitzat a la gran majoria de països del nostre entorn o d’altres, reiterades més sovint encara des del Govern i de la majoria parlamentària que li dona suport, com no es pot intervenir el mercat i allà on s’ha fet no ha funcionat perquè tot i una disminució inicial dels preus del lloguer ha acabat comportant que el sector privat perdés l’interès a fer promocions perquè els pisos ja no eren rendibles, de manera que s’ha reduït l’oferta de lloguer considerablement.
Malgrat que es tracta d’afirmacions certes, i trobaríem diferents exemples que així ho certifiquen, mai es pot generalitzar i, si es volgués, es podrien trobar també excepcions que confirmarien tot el contrari. D’acord que cada país, i fins i tot cada ciutat, és un món i té la seva situació particular, però posats a comparar-nos amb Barcelona, París o Londres, perquè no ens fixem en Viena? A la capital austríaca gairebé el 80% de la població viu de lloguer i fins a un 42% del parc d’habitatges és públic, el més gran de tot Europa, i amb un preu de lloguer que se situa al voltant dels 8 euros el metre quadrat.
És cert que la situació actual de Viena és fruit de decisions que es van prendre ja fa una colla d’anys, quan davant els elevats nivells d’especulació el Govern va decidir actuar i va regular el preu dels lloguers. I, efectivament, els preus van baixar i el privat es va retirar del mercat. Però aleshores l’Ajuntament va prendre la iniciativa i va optar per construir directament obtenint recursos provinents d’un valent impost al luxe.
A Andorra, és obvi que hi ha especulació en l’àmbit immobiliari, i que no s’ha volgut o pogut frenar amb les tímides mesures que s’han acabat adoptant. El sòl és dels comuns..., però ens falta valentia.
