Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Carles Sánchez

Carles Sánchez

Estudis Literaris

 

 

La vida




Durant aquests mesos he estat escrivint sobre el mar, el viatge i el llibre. Avui volia tancar aquesta sèrie amb aquest article intitulat La vida, amb l’ànim de sintetitzar els tres darrers.
Joseph Campbell, a l’assaig El símbolo sin significado –compendiat a El vuelo del ganso salvaje– diu: “La función del arte, pues, no consiste en proporcionar un significado tranquilizador, sino una sensación de existencia”. L’afirmació del mitòleg estatunidenc ens aclareix moltes coses de cara als dilemes quotidians a què ens enfrontem ara, amb una socialització minvada.
Per a molts l’art, la literatura o altres activitats relacionades signifiquen la sortida que dins de casa permet transcendir temporalment la realitat del deure, la contenció, la soledat i la impotència. Quan manquen la festa, les companyies efímeres i les perdurables, les celebracions i tot allò que evoca el carnaval, poden ser les arts els vehicles de la creativitat, de la imaginació, del sentiment i de l’oci. D’aquí la diferència que estableix Campbell entre el significat que tranquil·litza –tot va bé– i la sensació d’existència –s’està viu–. La potència de la segona és major que el consol de la primera.
Aquesta sensació d’existència és el que, en certa manera, se’ns va plantejar experimentar a TrumfOna, performance, de la mà d’Eve Ariza, Angi Duró i Deborah Ribas, a Casa Rull, al novembre. En accedir-hi se’ns feu cinc cèntims del funcionament de l’activitat, se’ns parlà de la patata i acte seguit se’ns demanà que ens formuléssim un propòsit al qual hi accediríem a través de l’acció. En pujar a la sala noble, seguérem al voltant d’una taula plena de trumfes de fang. L’acció consistia a pelar-les, en silenci. En acabar una prendre una altra i així anar fent fins a tres quarts d’hora, si no recordo malament. A continuació, la meva experiència d’usuari.
El meu propòsit era conèixer allò què s’amaga a l’interior. I amb aquest propòsit vaig iniciar d’una manera metòdica i concentrada el meu periple pelant patates. En no conèixer la frontera entre la pell i la carn, la patata de fang em convidava a seguir-la decapant fins a la seva extinció. Si bé és cert que la textura canviava, jo procurava mantenir impertorbable l’esquema. I va ser precisament aquesta concentració la que em va permetre fer la primera de les meves troballes. En arribar al final de la primera patata, i havent entrat en el trànsit provocat per la vibració dels gongs i el moviment concentrat i repetitiu, vaig arribar al cor de la patata, d’un fang més tou que el de la superfície, encara fresc, que en pressionar-lo amb els dits de manera involuntària prenia la forma d’una pela de patata. El cor, la pell. El nucli, la superfície. La resta de patates –de troballes– me les reservo.

 

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic