Quan et donen la vida feta, ja no saps què fer amb ella. Doncs queixar-te. Són, per exemple, els que han de marxar per primer cop de casa per anar a estudiar fora, acostumats a la taula posada i a la roba rentada i planxada. Ara, tocarà ficar rentadores i fregar els plats a mà perquè en entrar hauran preguntat on és el rentavaixelles com aquell que es demana per què hi ha guerres, quin és el sexe dels àngels o com van poder construir les piràmides els egipcis.
A més, cal compartir un lloguer abusiu per viure a un pis de quaranta metres quadrats amb finestres que donen a un pati interior. Conviure amb uns companys de pis que no volen netejar els espais comuns perquè han après a “dir que no” a teràpia i el pesat que només parla de la seva banda de rock-indie emergent; conèixer la crueltat d’un món on un tros de parmesà val com cinc euros, passar l’hivern sense radiador, menjant tàpers d’arròs amb sobres cada dia i bevent aigua d’una Brita amb un filtre que no es canvia des d’abans de la pandèmia. S’ha acabat l’accés infinit als béns de luxe com ara Listerine, pernil Jabugo o paper de WC de capa gruixuda i fins i tot alguns de primera necessitat, pasta de dents, bosses d’escombraries o Nocilla Dúo.
Als famosos, però, els toca monetitzar la queixa. Els de la premsa del cor, amb menys recursos, van a programes i tertúlies; els rics i nobles ho fan mitjançant un llibre, que dona més classe i glamur. Bé, també fan audiollibres, que han d’arribar al cada cop més ampli mercat dels analfabets funcionals. Ho va fer el príncep Harry en la seva autobiografia titulada Spare.
Pertànyer a aquest clan ha de ser una pastilla molt difícil d’empassar encara que sigui acompanyada d’una copa de xampany, per bé que mai veurem Harry pesant una maleta perquè els de Ryanair no li cobrin per facturar, ni tractant de posar una prestatgeria Kallax al maleter d’un Micra, ni aprenent a cuinar macarrons i abocar-hi al damunt un parell de llaunes de tonyina.
L’hem vist disfressat de nazi, posant-se crema d’Elizabeth Arden al penis que se li va congelar al Pol Nord –perquè havia vist que la seva mare se la posava d’aquesta marca als llavis–, o esnifant vodka amb tanta gent que s’ha passat la vida bevent Absolut i sense saber que es podia fer servir per alleugerir el nas en lloc del Rhinomer.
Tot i que Spare significa en català una cosa així com recanvi, a Espanya, sempre tan originals a l’hora de traduir títols de llibres i de pel·lícules, van optar per En la sombra. Si Harry, que viu sota la llum dels focus des del seu naixement, és a l’ombra, la resta som en un forat ben negre.
