Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Josep Maria Escribano

Josep Maria Escribano

Pianista i director artístic de la Temporada de Música i Dansa

 

 

‘La vie en rose’




Sovint ignorem o senzillament  ens oblidem de qui acostuma a haver-hi darrere de títols, fets o descobriments que han esdevingut clau o llegendaris, bé siguin en forma de cançó, de novel·la, o de qualsevol altra expressió artística, cultural o científica.

Abans que res, demano disculpes per no haver recordat el centenari del naixement d’una figura essencial de la música del segle XX, la de l’argentí Astor Piazzolla, virtuós del bandoneó i, sobretot, mestre renovador del tango, nascut a Mar del Plata un divendres 11 de març del 1921; espero trobar el moment per glossar el seu estil i llenguatge inconfusibles atès que avui aquest article el dedico a una altra personalitat musical ni de bon tros tan coneguda com l’argentí però igualment destacada.

Em refereixo a Louis Guglielmi, pianista que va treballar per a la celebèrrima Édith Piaf  i per a qui va compondre La vie en rose. Una cançó que, malgrat que ningú creia que tindria èxit, des del 1946 ha donat la volta al món pluriversionada i serveix de tema musical identificador de França en general i de París en particular. La cançó guanyaria merescudament un Grammy el 1998.

Parlarem del Louis Guglielmi, el músic. Compte de no confondre’l amb Luigi Guglielmi, l’escultor (1834-1907). El pianista i compositor, tot i ser d’origen italià, va néixer a Barcelona un 3 d’abril del 1916, i hi va viure fins als 7 anys, moment en què la família es traslladaria  a França i on el jove Lluís estudiaria al Conservatori de París.

Si avui parlo de Guglielmi és perquè coneixem sobradament Marguerite Monnot, igualment pianista brillant, compositora i estreta col·laboradora i amiga de la Piaf. Monnot era un talent excepcional i ha passat a la història per ser l’autora de l’Hymne à l’amour i de Milord, amb lletra de George Moustaki. S’havia rumorejat que la melodia de La vie en rose l’havien escrit entre tots dos, Guglielmi i Monnot; ves a saber! I fins i tot hi ha qui assegura que  l’autèntica creadora de la famosa melodia va ser la pròpia Piaf.

Coneixem també Charles Dumont, que crearia per a la cantant parisenca un grapat de temes com ara la impagable Non, je ne regrette rien, de l’any 1956. Dumont compondria també per a altres estrelles com ara Luis Mariano, Dalida o Barbra Streisand. I no puc passar per alt el mateix Charles Aznavour, autor de molts temes destinats a La Môme de París o a Francis Lai, un dels darrers músics que va treballar al costat de qui fins ara no ha deixat de ser mai la icona per excel·lència de la chanson.

Tot i haver citat tantes celebritats, avui  el nostre particular homenatge ha estat per a Louis Guglielmi i la seva inoblidable melodia La vie en rose, a la qual la pròpia Piaf hi posaria la lletra. Louiguy, el nostre compositor, moriria el dia següent de celebrar el seu 75è aniversari.

Afortunadament, durant la seva carrera col·laboraria amb un altre tipus curiós i extravagant del qual parlarem en un pròxim article: el polifacètic i sorprenent Sacha Guitry, dramaturg i aclamat director de cinema, autor a més a més de frases punyents i divertidíssimes i de passada, ja posats a fer, de qui va ser la dona entre 1919 i 1932, la cantant, ballarina i actriu Yvonne Printemps.

I a propòsit del color rosa de La vie en Rose, no puc acabar sense recomanar-vos escoltar Cerezo Rosa el txa-txa-txa que va popularitzar l’orquestra del rei del mambo: Pérez Prado, que també va donar, i dona encara, la volta al món.  I és que en realitat Cerezo Rosa, amb el seu característic solo de trompeta inicial no és més que una adaptació del tema francès Cerisier rose et pommier blanc. I sabeu qui és el seu autor? Doncs Luigi Guglielmi, de qui enguany commemorem el 105 aniversari del seu naixement i els 30 anys de la seva mort.

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic