Escric aquestes línies sota els efectes de l’emoció i l’alegria que em va deixar la recent visita del copríncep francès, Emmanuel Macron.
És cert que cada vegada que ve un copríncep francès al Principat per acostar-se a la seva gent i compartir-hi tant actes institucionals com banys de masses amb la població, la data esdevé històrica. I sobretot si també s’hi afegeix el copríncep episcopal. Aleshores l’article 43 de la Constitució es fa visible, palpable.
Així va ser divendres passat. Al matí, a Casa de la Vall, els dos coprínceps, l’Excel·lentíssim Senyor Joan Enric Vives i l’Excel·lentíssim Senyor Emmanuel Macron es van reunir, van conversar i van mostrar-se al poble units, com ha de ser.
A banda, el do de gents, la simpatia, la predisposició i l’encant que va desplegar el copríncep francès durant tot el dia visitant una a una les parròquies, sense mostrar signes de fatiga, ens va meravellar.
A Ordino, com a totes les altres parròquies, els ciutadans de la parròquia juntament amb els infants de les escoles el vam esperar a la plaça molta estona i va valer la pena. Quina emoció i quanta il·lusió en veure i viure que tenia una paraula per a tothom, que no escatimava temps per signar banderetes, per fer-se selfies o fotos amb el poble i que encaixava a gust acompanyat d’una mirada franca i simpàtica les mans que els ciutadans li esteníem. Emoció, il·lusió.
Es va posar completament en el seu rol de copríncep i va mostrar que era coneixedor de la història del país, de les nostres inquietuds i de les particularitats de cada poble que visitava.
I més enllà del fet que ens va deixar a tots bocabadats fent set parlaments diferents a les set parròquies sense cap full de paper, els dos discursos que va pronunciar tant al Consell General, al matí, com a la plaça del Poble d’Andorra la Vella a la tarda van ser exquisits.
Reconec que el discurs a la plaça del poble em va impactar molt. Va ser, com algun ciutadà remarcava a les xarxes, un parlament 20/20.
Ens va instar a seguir mirant endavant i a no tenir por del futur, tenint en compte el llegat del nostre passat. Ens va renyar una mica, i amb tota la raó, per haver-nos deixat portar massa cap a Espanya, deixant de costat França i va advocar per treballar i canviar aquesta tendència. Va fer èmfasi en la necessitat de donar un nou impuls i generar sinergies amb França pel que fa a  l’educació, l’ensenyament superior, la cultura o els lligams financers, econòmics i comercials. 
Va fer tres anuncis importants: la propera vinguda del ministre d’Educació francès al país, la possibilitat de tornar a implantar el consolat de França al Principat i el compromís de destinar els recursos necessaris per estabilitzar la RN-22. El copríncep, en el seu doble paper, reconeixia així i en veu alta davant de tota la ciutadania que no podia demanar als andorrans tenir més cura de França, si França instava els francesos residents al Principat a anar al consolat a Barcelona per a les tasques administratives.
El discurs va ser emotiu però també polític i compromès.
Polític pel que ja he esmentat i per tot el que va argumentar a favor de l’acord d’associació que s’està negociant amb la Unió Europea. Subscric el que el copríncep va comentar i explicar i l’únic que caldria ara és que el govern obri el debat de l’acord d’associació amb el poble, que l’expliqui i el raoni amb llibertat i transparència i fent la pedagogia que fins ara ens ha mancat.
Compromès per les paraules que va tenir per als col·lectius que eren presents a la plaça, com Friday’s for Future o Stop Violències. A més a més, va proclamar que la sensibilització per la preservació dels recursos del nostre planeta és cabdal i va esperonar el moviment juvenil transfronterer que ho reivindica. Pel que fa a l’avortament va dir que els coprínceps únicament poden acatar el que el poble andorrà decideixi amb les urnes quan aquest voti majoritàriament els partits que portin al programa la legalització de l’avortament.
Per tot això, va ser una visita per recordar.