La vulnerabilitat: debilitat o oportunitat?

Necessites ajuda i tens por de reconèixer-ho? Creus que has de resoldre els teus problemes per tu mateix? Consideres que la cerca d’ajuda és sinònim d’haver fracassat o ser dèbil?

Sovint insistim a ocultar tot allò que ens fa sentir dèbils i no ho atribuïm com a part del nostre ésser. Fugim de la nostra fragilitat com si d’aquesta manera fóssim menys vulnerables. Malgrat això, quan ocultem tot allò que som caiem en l’autoengany, en la negació de la nostra essència,  i perdem la connexió amb altres persones i amb la nostra naturalesa humana.

Buscar ajuda o validar la nostra versió més fosca, vulnerable, depenent..., indica que t’ocupes de tu, et cuides i fas tot el que és necessari per estar millor. Per tant, quan es tracta d’ajudar un ésser estimat, per què no dubtem tant com si es tracta del nostre benestar? Tenim por al rebuig quan ens manifestem més vulnerables?
Lamentablement, la nostra falta d’escolta i d’empatia amb el nostre jo causa que aquest vagi acumulant pensaments distorsionats així com les seves càrregues emocionals corresponents. Anem omplint la nostra motxilla emocional fins que resultem estar massa compromesos emocionalment i ens és difícil valorar les situacions amb objectivitat. Així doncs, quan ens toca resoldre els problemes i aquests són molt importants per a nosaltres les emocions ens dominen i ens anul·len la capacitat de resolució i d’anàlisi lògica i imparcial. Acceptar els nostres problemes i les pròpies limitacions és el primer pas per solucionar-los, resistir-nos tan sols els augmenta.

D’altra banda, demanar ajuda implica reconèixer la nostra vulnerabilitat i per tant les nostres debilitats i limitacions. Immersos en una cultura basada en la imatge i l’aparença, no acceptem les nostres debilitats com a part inevitable de la vida. Ens autoexigim de tal manera que creiem que som tan forts que podem fer front a qualsevol adversitat. No obstant això, aquest pensament erroni pot comportar l’aparició d’alteracions emocionals que ens poden limitar realment i afectar àrees significatives de la nostra vida i autoestima.

Acceptar la nostra vulnerabilitat suposa acceptar-nos tal com som, amb les nostres ferides emocionals, assumptes pendents i errors emergents. És una oportunitat per dur a terme aquest viatge emocional, acceptar-nos i estimar-nos incondicionalment obtenint el màxim benestar i pau interior. Però com ho podem fer? En primer lloc, cal reconèixer la nostra condició humana imperfecta, que comporta limitacions i circumstàncies que no podem controlar. Quan siguem capaços de comprendre’ns, la nostra actitud serà més compassiva i honesta i obtindrem la millor versió de nosaltres mateixos.

Per què lluitem doncs contra la nostra naturalesa vulnerable? Què entenem per vulnerabilitat? En primer lloc la vulnerabilitat està relacionada amb la possibilitat de patir, amb el dolor, la malaltia, la finitud i la mort. És així la possibilitat d’extinció que ens amenaça i que, per tant, ens fa fràgils, però no dèbils. I és que sovint, tendim a associar la fragilitat amb la debilitat i no són el mateix. Mentre que la fragilitat està relacionada amb la fortalesa; la debilitat tendeix a incapacitar l’individu per resoldre adversitats i emmascarar emocions. Així doncs, la vulnerabilitat comporta acceptar que les coses ens poden afectar, que podem caure però també tenim la capacitat d’aixecar-nos. Malauradament, arribar a aquest procés d’acceptació ens pot resultar terriblement incòmode i dolorós. I és que sentir emocions negatives, així com les positives, i acceptar la nostra part més vulnerable és acceptar totalment el nostre individu.
 
Per últim, tal com va dir Brené Brown: “quan ens immunitzem per no sentir emocions negatives, també ho fem per sentir les positives”. Ocultar, fugir o rebutjar emocions negatives comporta el risc d’allunyar-nos completament, de desconnectar la nostra part més humana, més sensible i més real.