Ruanda, país de l’Àfrica centreoriental ubicat a la regió dels Grans Llacs, es caracteritza per una constant històrica molt accentuada, la pobresa. L’any 1994 va patir una tragèdia que desencadenà una gran desestabilització i que marcà profundament la història del país. A hores d’ara no s’hi viu un conflicte armat, però realment podem considerar, tal com alguns dirigents polítics afirmen, que el país viu en una situació real de pau?

La memòria col·lectiva està marcada pel període d’extrema violència que esclatà l’any 1994 i que es coneix com el Genocidi de Ruanda; un fet que es considera únic pel seu abast, la violència extrema dels assassinats i la participació massiva de la població en les massacres. En tan sols tres mesos perderen la vida 800.000 persones. Els hutus en el seu intent d’exterminar els tutsis van acabar amb un 75% de la població d’aquesta ètnia. Molts experts han afirmat que no s’ha produït una justa rendició de comptes, ja que el Tribunal Penal Internacional per a Ruanda ha condemnat únicament 61 persones. Aquest fet que ens podria fer reflexionar sobre com deu ser de dolorosa la convivència entre aquestes dues ètnies, amb tants retrets i culpabilitats sense resoldre.

Com bé sabem, la pau no és únicament l’absència de guerra, sinó que s’han de complir una sèrie de condicions. Per exemple, s’han de superar les carències d’amplis sectors de la població. Un requisit que Ruanda no aconsegueix, ja que és un dels països amb l’índex de desenvolupament humà més baix del món, és a dir, amb molt analfabetisme, una baixa taxa d’escolarització i una esperança de vida que ronda els 50 anys. D’altra banda, per considerar un territori com a pacífic, ha de comptar amb una economia desenvolupada, que es pugui sostenir de forma autònoma. Ruanda viu predominantment del sector agrícola i és totalment dependent de les exportacions. Les condicions laborals són nefastes i no compta amb desenvolupament tecnològic. Per tant, una altra premissa que no compleix.

Pel que fa la situació política, molts actors han denunciat el règim de forma reiterada i han posat de manifest nombroses mancances democràtiques. Paul Kagame fa més de disset anys que és al poder després d’aconseguir la presidència mitjançant un cop d’estat i ser reescollit en diferents ocasions (en què s’ha recriminat la falta de mecanismes de supervisió en el recompte de vots). A més a més, Kagame està acusat d’haver comès crims de guerra durant la invasió ruandesa al Congo. D’aquesta manera, podríem entreveure que el país tampoc compliria una de les premisses més essencials, ser un règim democràtic.

Així doncs, ens podem preguntar: què passa realment a Ruanda? I és possible que la resposta ens la doni Diana Rwigara, principal opositora de Paul Kagame, que utilitzà aquestes paraules per definir el país “Rwanda is like a pretty girl with a lot of makeup but the inside is dark and dirty”.