L’abstenció i el sufragi obligatori

El grup parlamentari socialdemòcrata ha demanat al Govern, durant la sessió de Consell General del 17 de gener, la creació d’una comissió de treball conjunta amb les ciutadanes i els ciutadans per analitzar l’abstenció i avaluar quines mesures es creuen necessàries per solucionar aquesta situació.

Crear meses electorals constituïdes per ciutadans elegits per sorteig, millorar el vot per correu, implementar el vot telemàtic i valorar el vot obligatori són alguns dels canvis estructurals en el sistema polític que els socialdemòcrates volen posar sobre la taula per fer front a la creixent desconfiança de la ciutadania.

Pere López ha posat Luxemburg i Liechtenstein com a exemples de petis països on el vot és obligatori i que, igual que al Principat, han comptat amb processos migratoris importants. El cap de Govern, Xavier Espot, s’hi ha manifestat personalment contrari, tot i que ha mostrat la predisposició a debatre-ho.  

Recordaré que en les passades eleccions generals del mes d’abril del 2019 l’índex d’abstencionisme va ser d’un 31,7%. La desafecció política, especialment entre els més joves, és un tema que preocupa els partits polítics.

L’abstenció o indiferència davant els processos electorals ha disparat les alarmes no només en els partits polítics, sinó també en amples sectors de la ciutadania,  que veuen amb preocupació com Andorra s’enfronta a una profunda crisi en matèria de participació política. Les administracions haurien de dedicar recursos en campanyes als mitjans de comunicació per promoure una cultura cívica que convenci els ciutadans de la validesa del seu vot.

Molt difícil és revertir aquest abstencionisme motivat per la desconfiança dels ciutadans cap als polítics. Aquests han de respondre per les seves culpes, que fan que cada vegada siguin menys creïbles, i els ciutadans han d’assumir el seu desinterès i les seves posicions contradictòries, com reclamar pel mal funcionament de l’Estat però alhora abstenir-se de participar políticament.

Una de les solucions que mereix ser analitzada amb deteniment vist la importància que podria arribar a tenir és el vot obligatori.

Segons la Viquipèdia, “el sufragi o vot obligatori és un mecanisme electoral que considera el sufragi com un dret i una obligació ciutadana, establint el deure de concórrer als centres de votació per exercir aquest dret i obligació. Es diferencia del sufragi voluntari, que considera el sufragi només com un dret. Alguns sistemes electorals estableixen règims mixtos, en els quals s’estableix el sufragi obligatori per la majoria de la ciutadania, però permet que sigui voluntari per a alguns grups de ciutadans (menors d’edat, gent gran, persones de viatge, etc.). Els règims de sufragi obligatori solen establir multes o serveis comunitaris per a aquelles persones que no s’hagin presentat a votar si no poden justificar la seva absència. Els règims de sufragi obligatori busquen evitar l’abstencionisme, així com maniobres destinades a promoure el frau electoral, com les dificultats per accedir a les meses electorals, o a les amenaces de certs grups perquè s’abstinguin de votar.”

Personalment, des de fa uns anys estic a favor d’obrir un debat ample i obert –no una imposició– sobre la possibilitat i idoneïtat d’establir el vot obligatori. És una proposta prou important per estudiar-la seriosament i amb molta prudència, ja que no és un tema de partit, sinó de país.

Semblen existir forts suports pràctics i filosòfics al desig d’implementar el vot obligatori, però també objeccions significatives en contra. L’objecció més comuna és que els ciutadans han de tenir el dret de no votar així com tenen el dret a votar. Alguns ciutadans poden boicotejar l’elecció argumentant que el vot obligatori viola aquesta llibertat bàsica, mentre que molta de la gent que no vota ho fa per apatia. 
Debat obert!