Amb accent o sense? La pregunta, més aviat el crit, és un clàssic a la redacció sempre que algú ha de parlar de Naturlàndia. Pel pobre os –aquest, ara sí, ja sense accent, i vagin a demanar explicacions a l’IEC– o pel que sigui. I la resposta de la Mari, la correctora, també: “Si la pronunciem en català i considerem –com sembla– que és paraula esdrúixola, amb accent; si li traiem l’accent, hauríem de pronunciar-la amb el cop de veu a la i, o bé a l’anglesa”. Era aquesta la intenció dels cranis privilegiats que van dissenyar l’estratègia de màrqueting del soi-disant parc d’aventures? Hmmm. O més probablement, es van saltar la normativa amb l’alegria torera habitual? Accents, nosaltres!? Vinga, home. Que som els que hem fet de Canòlich, amb hac, símbol sagrat de la irredempta identitat laurediana. No és un cas únic: dijous es va presentar el ressuscitat Festival de Jazz d’Escaldes. Millor dit, l’Andorra Jazz Escaldes-Engordany (sic), per dir-ho amb el nom oficial. Posar-hi un de, com el sentit comú i la sintaxi més elemental demanen!? Au, va. Quina vulgaritat. Amb la sala d’exposicions de Govern va passar una cosa similar: a algun clarivident se li va ocórrer que Artalroc no només s’havia d’escriure així, tot junt, sinó també amb majúscules: ARTALROC! És igual que no sigui ni una sigla, com IEA, ONCA o FEDA. Ni ben bé un acrònim, com Unesco. Nosaltres, tot junt i amb majúscula. La normativa hi és per saltar-se-la segons com bufa el vent. O és que no fa quatre anys, quatre, que el Govern té el Nomenclàtor tancat amb pany i clau al calaix, i no passa res? Així que Naturlandia: sense accent, que mola més, però amb aquesta petulància essencialment àgrafa que ens caracteritza. Total!
