Aprofitant que ahir vam tenir la visita del cap negociador de la Unió Europea per a l’acord d’associació del Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE), potser és el moment de valorar com està portant les negociacions Andorra des de la vessant comunicativa i mediàtica. Al meu entendre la comunicació d’aquestes negociacions és nefasta, principalment perquè no s’està arribant a la ciutadania, que majoritàriament desconeix de què va aquest acord. Entenc que per a l’interès d’Andorra hi ha molts aspectes de les converses que s’han de mantenir en secret. Però d’aquest extrem a tractar els ciutadans de tontos de forma constant hi ha una gran distància. Els comunicats de premsa que envia el Govern –que és el que l’executiu vol transmetre als ciutadans– cada vegada que hi ha una reunió amb la part europea són una presa de pèl, quasi un insult a la intel·ligència humana. Tot són valoracions positives, bones intencions, brindis al sol. Del moll de l’os no n’expliquen pas res. Perquè tothom ho entengui, mentre que aquí tenim un ministre d’Afers Exteriors que s’enutja quan els periodistes fem la nostra feina i intentem publicar documents clau de la negociació perquè els ciutadans tinguin elements per reflexionar-hi, la televisió pública de San Marino fa un programa setmanal sobre l’acord d’associació donant-ne detalls i amb protagonisme evident del seu ministre d’Exteriors. Lamentablement, la part andorrana concep la negociació amb un elitisme polític que margina el poble. I això, si no es canvia, passarà factura el dia que es consulti el ciutadà.