L’acord d’associació amb la UE

El 16 desembre del 2014 el Consell de la Unió Europea va autoritzar la Comissió Europea a negociar un acord d’associació amb Andorra sobre la participació en el mercat interior europeu i en altres àmbits d’actuació política tenint en compte les particularitats del microestat, tal com està previst en el Tractat de Lisboa.

Personalment, tot i ser un fervent proeuropeu, tinc els meus dubtes sobre el futur de la UE si no es fan reformes en aquest món canviant.

La realització del mercat únic al principi dels anys noranta va ser una gran fita, però amb això no n’hi havia prou. Perquè el mercat funcionés realment bé, es va haver d’inventar l’euro l’any 1999 i, per gestionar l’euro i garantir l’estabilitat de preus, es va fundar el Banc Central Europeu (BCE). Però la crisi financera del 2008-2009 i la crisi del deute sobirà del 2010 han demostrat que l’euro és vulnerable als atacs dels especuladors mundials. És necessària una reforma dels estatuts del BCE perquè tingui com a objectius un nivell adequat d’activitat econòmica i la creació de llocs de treball amb un verdader control democràtic. No podem tampoc obviar la mala gestió de la crisi dels refugiats i immigrants, que afavoreix tant els nacionalismes i els populismes de dretes que no és exagerat pensar que puguin desintegrar el projecte. És inquietant també que la UE negociï amb tan poca transparència el Tractat transatlàntic de lliure comerç (TTIP).

¿Establirà aviat la UE una autèntica governança econòmica comuna, és a dir, un autèntic govern econòmic i polític comú europeu més democràtic en la seva presa de decisions?

Després de la decisió del Regne Unit de sortir de la UE (Brexit), de l’augment dels països euroescèptics i de la greu progressió dels partits ultradretans a Àustria, Hongria, Finlàndia, Dinamarca, el Regne Unit i França, per exemple, és urgent un canvi d’organització institucional a Europa. Espero que la propera cimera de la UE trobarà la forma de reforçar-la. Si no és capaç de fer-ho, la UE pot morir lentament o caure en la insignificança.

¿I Andorra, en aquest entorn? El professor del IESE Víctor Pou va publicar un article d’opinió el 19-05-2015, del qual extrauré alguns dels punts essencials.

Andorra està tractant d’estrènyer la seva relació amb la Unió Europea sense perdre la seva identitat en el procés. Per una part, han començat les negociacions per accedir al mercat interior europeu juntament amb Mònaco i San Marino. Per l’altra, a iniciativa de la Comissió Europea, el Principat està revisant l’acord sobre fiscalitat a la recerca d’una major cooperació internacional.

Aquest procés s’ha desenrotllat en tres fases: la primera, l’Acord d’unió duanera en 1990, estrictament comercial. La segona, els acords de cooperació i de fiscalitat dels estalvis en 2004. En tercera fase, la situació actual, Andorra es troba enmig de les negociacions per accedir al mercat interior europeu i està en revisió de l’acord de fiscalitat del 2004.

Aquesta tercera fase es va iniciar el 2010 i va obtenir una contesta favorable de la UE mitjançant la negociació d’un o diversos acords d’associació inspirats en l’Espai Econòmic Europeu (EEE). La UE va veure bé la participació en el mercat únic (espai sense fronteres amb lliure circulació de mercaderies, persones, serveis i capitals).

En plena crisi de la zona euro, Europa es va plantejar la necessitat de treballar conjuntament contra el frau i l’evasió fiscals:

– acabar amb els paradisos fiscals,

– prohibir la pràctica d’enginyeria fiscal de les multinacionals,

– elaborar una llista negra d’empreses que promouen la pràctica de la planificació fiscal agressiva,

– canviar el model de l’acord d’intercanvi d’informació (firmat amb Andorra el febrer del 2016).

És en aquest marc que Andorra està negociant l’acord d’associació. No cal dir la importància que té reflexionar per veure els pros i contres tenint en compte que, sense perdre drets, els nacionals andorrans i empresaris guanyin la possibilitat de convertir-se en elements de la Unió i, si pot ser, amb un estatus especial que els doni més drets dels que actualment tenen dins la UE.