Lady Death

La Mare Pàtria que ens va alletar, la immensa, terrible i mítica Unió Soviètica, va desaparèixer deixant-nos un grapat de llegendes inspiradores, sovint incomprensibles. La història de la franctiradora més cèlebre de la Segona Guerra Mundial, Lyudmila Pavlichenko, n’és una.

La biografia d’una dona sovint està marcada pels seus amors i matrimonis, per les seves relacions familiars, pel seu somriure i postura. També passa a homes, però en una mesura molt menys important. Així, de Lyudmila Pavlichenko es recorda que va tenir el seu primer i únic fill als setze anys, fruit d’un amor apassionat, que sempre anava envoltada per una multitud d’admiradors desesperats, que es va casar tres vegades i adorava la seva família, particularment la neta. Que quan la premsa americana li va demanar sobre el color preferit de la seva roba interior i el maquillatge que utilitzaven les militars soviètiques, va contestar a les preguntes de la premsa rosa amb bon humor i ironia. Tenia l’admiració d’Eleonora Roosevelt, que en parla a les seves memòries.

Se’n va dir que tenia una estructura ocular inusual, per explicar la seva prodigiosa punteria. Als seus llibres parla de la força que et dona l’odi, de la voluntat de lluitar que naix quan veus morir els teus companys. Jo que no soc capaç ni de fer cistella al bàsquet, ni per odi ni per amor, me’n faig creus. En tot cas, Lyudmila Pavlichenko va aprendre a disparar de jove, i va excel·lir de seguida. Als vint-i-quatre anys estava estudiant a la facultat d’Història a la Universitat de Kíev, i aleshores va esclatar la guerra. Es va allistar a l’exèrcit com a voluntària. Quan li van proposar especialitzar-se com a professional sanitària s’hi va negar rotundament: el seu fort era disparar.

Se’n van quedar diverses fotografies i algunes gravacions televisives. Les miro, les remiro i el que em fa l’efecte d’una incoherència, el que m’impacta de la mateixa manera que va colpir a la primera dama americana, és l’alegria, la confiança i l’imparable carisma que projecta la cara d’aquesta dona jove. La felicitat que irradia. Busqueu-la a la xarxa, mireu aquestes fotos, amb el fusell i sense, en situacions oficials i amb la família. És guapíssima. Sembla una model. Somriu a la càmera. Va ser immensament popular, tant a nivell internacional com nacional. Era un dels símbols de la superioritat dels soviètics que més agradava al temible Stalin.

Segons les dades oficials, durant l’any del seu servei actiu, entre 1941 i 1942, Lyudmila Pavlichenko va eliminar 309 oficials i soldats de l’enemic, comptant-hi 36 franctiradors nazis. Segons s’afirmava als diaris, els nazis havien jurat capturar-la, matar-la i tallar el seu cos en 309 trossos. La premsa americana li deia Lady Death.