Us imagineu rebre cada setmana per correu postal un fulletó (per als qui els agrada llegir en paper) o una newsletter (via email, mètode més modern) informant-vos de les xafarderies més salades del país? No em refereixo a rebre notícies fresques de mala gana, sinó gracioses i escandaloses a la vegada. Així és com m’ha vingut la idea a la ment arran d'estar enganxada a la sèrie del moment, Els Bridgerton. No pensava que m’agradaria tant, però és que la narradora/escriptora em té fascinada, es fa conèixer sota el pseudònim de Lady Whistledown. Ella narra la història de la sèrie (veu en off) amb misteri i també explica els secrets més íntims i sucosos del moment de l’alta societat londinenca. A través dels seus escrits Lady Whistledown no només informa, sinó que opina, critica i lloa la societat del moment de manera que molts poden sentir que la seva reputació va caient en picat. Ella seria la precursora ben bé del safareig rosa però sense el to xoni, sinó educat i d’alt estament social.
En un país petit –o ara mateix no tan petit– com Andorra podria passar el mateix, o és que no heu sentit l’expressió "poble petit, infern segur?" A Andorra la gent es coneix, la gent parla com a tot arreu, però pràcticament aquí ens coneixem tots i hi ha molta xafarderia (hi ha parròquies que s’emportarien un premi). Aquest és el de Casa X, aquest és l’exmarit de la cunyada del de Casa X, aquella fa poc que es va deixar d’un i ja va amb el tal, però una cosa és xerrar sense tenir evidències i l’altra és rebre secrets a través de la correspondència. Tindríem tantes ganes de fer de detectius i de desemmascarar qui s’amaga sota els misteris de la tafaneria que ens tornaríem bojos! No us revelaré qui és Lady Whistledown, haureu de veure la primera temporada sencera i el misteri us serà desxifrat només a vosaltres com a espectadors perquè els personatges de la sèrie encara no en tenen ni idea. Al final es tracta d’un personatge amb una segona identitat que s’expressa tant com vol sota l’anonimat. Repeteixo que seria molt curiós que passés aquí a Andorra, seria inclús divertit, però ja tenim els nostres amics de l’Altaveu que són una mica com Lady Whistledown, sempre omnipresents per estar al moment dels fets a l’hora correcta per enregistrar-ho tot i fer-nos-ho saber. Doncs jo proposo el mateix però en un altre format, l’escrit, i sense publicitari. Proposo un tipus de xafarderia simpàtica per fer el bé de manera picaresca i crear cercles socials per exemple. Se n’ha de ser molt d’observador i intel·ligent per escriure així i conèixer molt de prop del que parles i també tenir un llenguatge amb molta riquesa. Una veu que ho sap tot i ho veu tot i que ens fa recordar que les aparences ho són tot a la sèrie i els secrets són el veritable motor del món.
