La notícia del desastre nuclear de Fukushima es va esvaint de la nostra memòria col·lectiva, tal com ho va fer el de Txernòbil en el seu moment. Haureu notat que un servidor en porta dos durant la seva vida, d’incidents d’aquest tipus. Comença a ser molt. En cada cas, les zones afectades van haver de ser abandonades i buidades de la seva població. Ho van ser per un temps, ja que en el cas de la central soviètica –ara en el territori d’Ucraïna– a poc a poc es van poder reprendre algunes activitats humanes. Ara que s’ha acabat el sarcòfag de protecció sobre el reactor nuclear rebentat –pagat en gran part amb fons europeus i donacions privades internacionals– es pot esperar que la població pugui tornar a accedir normalment a la zona de protecció, si més no a part la més allunyada del lloc de l’explosió.
Pel que fa a Fukushima, sembla que la gent també torna a poder accedir a la zona envoltant la central, també situada a una distància prudencial dels tres reactors afectats per l’incident nuclear. Aquesta distància seria aquella en què l’exposició a la radiació acumulada al llarg d’un any seria comparable al d’una exploració mèdica amb rajos X, per entendre’ns.
Malauradament, sembla que amb el retorn –parcial, i limitat en la seva durada– d’alguns residents, per recollir les seves pertinences o àdhuc per organitzar la demolició de les seves antigues llars, també han vingut els lladres.
Potser és un testimoniatge negatiu sobre el caràcter humà que la seguretat pública hagi hagut de figurar entre els primers serveis que les administracions hagin cregut necessari tornar a establir en aquesta zona sinistrada. El fet és que, segons informa el diari Asahi Shinbun, l’agent Saeki torna a patrullar pels carrers de la petita ciutat d’Okuma, dins la zona afectada pels ordres de restricció d’accés, però relativament allunyada dels efectes més importants de la radiació. En aquesta petita localitat, s’han informat de diversos incidents de robatoris i altres delictes, sobretot durant el primer any després de l’incident nuclear.
És interessant que hi hagi persones predisposades no només a entrar dins la zona restringida, sinó a més a endur-se’n objectes (que ni tan sols són seus). L’exposició potencial a la radiació latent dins el terreny s’estén a tots els articles que s’hi trobaven durant els dies d’exposició a les partícules contaminants. Així, qualsevol lladre s’exposaria doblement.
Des d’aleshores, sembla que el nombre de saquejos hagi disminuït. Sens dubte la presència de l’agent Saeki hi contribueix, com també l’estat cada vegada pitjor dels objectes. Potser, també, és la presència creixent de persones normals que desanima els potencials lladres. La pressió de la mirada dels altres sol ser el màxim fre per al lladre.
