Els estudis han acabat determinant que una conducta negligent de l’empresa explotadora del brollador de la font d’Arinsal va ser la causant de la intoxicació de més de 3.000 persones per aigua contaminada embotellada a Catalunya. Assenyalen que no va construir la captació segons el projecte presentat al Govern. Que va dir que faria una cosa i en realitat en va fer una altra. Se suposa que pretenia retenir al sarró quatre duros –no se’ns acut res més–, encara que finalment els estalvis se li han acabat menjant les estovalles. Amb tot, i deixant de banda l’actuació d’aquesta companyia, que de ben segur havia d’assumir la seva responsabilitat, també cal preguntar-se pel paper que juguen les administracions en tot aquest afer. Aquestes institucions que han de vetllar per l’interès públic. Dimecres ens va dir el ministre de Salut que el Govern no sabia que el pou del qual s’extreia l’aigua era diferent del que havia informat l’empresa. La pregunta que va quedar sense respondre és per quin motiu això es desconeixia. Sent aquest un negoci que afecta la salut pública, no haurien d’haver comprovat presencialment les autoritats si tot s’ajustava al que explicaven els papers? Casos com aquest ens deixen una sensació de desprotecció i abandonament per part d’aquells que han de vetllar per la seguretat de la població. Esperem que en treguin alguna conclusió, ja que amb tot aquest serial s’ha vist que el deixar fer té implicacions molt més enllà del que ens podíem imaginar, i en concret el bon nom d’un país.
