Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Xavier Planas

Xavier Planas

Geòleg

 

 

L’aiguat del Runer i la toponímia (i 2)




Els comentaris immediats al corrent d’arrossegalls del Runer de 2008 foren que no hi havia record d’un esdeveniment com aquell. Però furgant en el llegat històric sembla que es poden abstreure algunes dades toponímiques que, tot i molt orientatives, alguna informació aporten.

D’entrada cal fixar-se amb Caborreu; aquest nom és explicat per Joan Coromines com CAPUT RECI, cap-rec. Certament que a Caborreu hi ha un rec, però en la geografia andorrana i catalana existeixen altres homònims –Caborreu a l’Aldosa de la Massana n’és l’exemple més proper– que no sempre coincideixen amb indrets on neix un rec o un riu. Aquesta explicació llatina, doncs, no sembla ser vàlida per tots els casos. De fet, Coromines també indicà que hi ha noms pirinencs que comencen per Cab-o que acaben en -eu que semblen ser preromans.
En canvi, per aquesta sèrie sí que s’endevina una possible relació geomorfològica: la presència de xaragalls. Llavors, si s’acceptés com a plausible aquesta relació i es considerés una eventual arrel preromana potser podria donar llum l’onomatopeia bor(r) –que es pot relacionar amb el soroll de l’aigua en emanar per un conducte estret. També hi podria ajudar el topònim Calm Borrut, que es troba just per damunt de Caborreu. Per això cal fixar-se en què indica Coromines per burrone –protoeuropeu borro–: “Camí o coma aixaragallada pels aiguats”. Per tant, no s’hauria de descartar que Caborreu i Borrut poguessin fer referència a una antiga forma de designar els xaragalls de la capçalera de la conca del Runer. 

Aporta informació, el nom Runer?
Hi ha molts casos en què riu pren la forma ri-, re-, ro- o ru-, i Runer pot ser explicat així. I encara més si ens remetem a les mencions: Rivo Nero (988), Rivo Nigro (1007), Rivoner (1071). Però hi ha una cosa que sobta: el Runer no és un riu cromàticament negre. En canvi, sí que destaca per episodis de dinàmica amb arrossegalls –és a dir, amb runa. Això podria fer sospitar que no amagués un nom descriptiu d’aquests fenòmens. És a dir, podria ser que Runer fos un derivat de runa? Certament que una explicació d’aquest nom a partir d’aquests fenòmens pot ser controvertida, però cal no perdre de vista què mostra el medi físic.
Hipòtesi per hipòtesi, podria ser que Runer fos un derivat de runa i aquest podria ser explicat com a evolució del llatí    RUDERA>RUDENA>runna>runa. RUDERA significa “runa, acumulació de detritus”, i ha estat usat en el sentit d’“al·luvions, terregada o brossa que encega, rebleix i oblitera la mare d’un riu o el llit d’un altre corrent”. Llavors, en el cas que Runer tingués un origen relacionat amb els arrossegalls podríem pensar que ja en les primeres mencions escrites estaríem davant de formes llatinitzades que no haurien reconegut la relació amb “riu que arrossega detritus”, sinó que lingüísticament li haurien associat una atribució significativa de –ner cap a nere=negre. En el supòsit, doncs, que es tractés d’una antiga arrel evolucionada de RUDERA, això podria estar indicant que el topònim hauria tingut un origen una colla de segles abans i que en el moment que es fixa en l’escriptura ja hi havia hagut un oblit d’uns eventuals fenòmens que haurien arrossegat i acumulat runes en aquest riu.
Per al riu Runer s’entreveuen períodes de recurrència grans per aquests fenòmens. Pel cap baix existeix una data: el con de dejecció del Runer semblaria tenir menys de 13.000 anys. D’altra banda, el topònim Caborreu –en el supòsit que fos d’arrel preromana– s’hauria d’haver fixat, com a molt tard, abans del segle X (moment en què a l’Alt Pirineu català moren els últims reductes de llengües preromanes). I finalment, Runer, si s’acceptés una eventual relació amb RUDERA, no s’hauria pogut fixar abans de l’arribada del romans a la Península ibèrica (218 aC), però també hauria de ser força previ a l’any 1000 –perquè les primeres mencions remeten al color negre: Rivo Nero (988), Rivo Nigro (1007).
Per tant, amb aquestes informacions sembla que s’endevinin períodes de recurrència molt dilatats en el temps –de 500 o més anys–. Això, no obstant, no vol dir que no hi hagi risc perquè la mateixa naturalesa de la conca enfront d’una altra tromba d’aigua excepcional com la de l’1 d’agost de 2008 podria provocar unes conseqüències similars; cal, doncs, no oblidar aquestes efemèrides per poder conviure amb el risc.

 

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic