Les dades incloses en les conclusions del Llibre Blanc de la Igualtat han tornat a posar sobre la taula la manca d’inclusió dels immigrants a Andorra. Es recorden qüestions conegudes, com que gairebé un 55% de la població resident no té nacionalitat andorrana, que en l’àmbit econòmic el 2016 més del 70% de la població assalariada no era de nacionalitat andorrana, que prop de la meitat de les persones d’origen francès i més d’un terç de les andorranes ocupen llocs de treball de tipus gerencial i d’alta qualificació i, en canvi, un 85% de les persones d’origen portuguès i un 66% de les persones d’altres orígens fan feines manuals o poc qualificades. En el cas dels espanyols –que representen un 25% de la població total del país–, més de la meitat. L’estudi recorda que “l’Andorra actual ha construït el seu vertiginós creixement a base d’onades migratòries, especialment de persones nacionals d’estats propers, com Espanya, França, Portugal”. Cap novetat aquesta, com tampoc ho és que es remarqui que “el desenvolupament de polítiques d’integració de la població immigrada és una tasca pendent”. I això és així perquè no hi ha cap voluntat política de canviar-ho. Perquè interessa més gastar milions perquè vinguin turistes que preocupar-se de cuidar els immigrants que fa anys que treballen a Andorra i per Andorra. Perquè hi ha dues Andorres, l’Andorra que mana i l’Andorra que obeeix. L’Andorra que vota i l’Andorra que viu en silenci o és silenciada. L’Andorra que decideix i l’Andorra que acata. Els immigrants haurien de ser per a Andorra alguna cosa més que mà d’obra.
