Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de JFernandez

Júlia Fernández

Bibliotecària

 

 

L’altra víctima de la guerra




El patrimoni cultural d’un país és el reflex de la seva història i valors, d’aquells trets que la defineixen, des dels seus orígens fins a l’actualitat. Si bé és cert que els danys socials i econòmics són devastadors en qualsevol conflicte bèl·lic –això no ho dubta ningú– el patrimoni cultural es converteix sempre en un dels punts estratègics per destruir. Els motius són ben clars. Un poble que perd els seus referents històrics i culturals, perd part de la seva essència, la seva memòria i els seus valors, per tant, es debilita com a nació. Les grans biblioteques acostumen a ser un dels objectius principals en qualsevol conflicte armat. L’exemple més antic i potser dels més coneguts és el de la Biblioteca d’Alexandria, una de les institucions culturals més prestigioses de l’antiguitat, i construïda amb la intenció de recopilar tota la ciència i literatura del món, que va ser destruïda a causa de les diverses guerres que hi van tenir lloc al territori.
Però no cal anar tan lluny per trobar altres exemples. L’agost del 1992 l’oficial serbi Nicola Kolkevic ordenava bombardejar la Biblioteca Nacional de Bòsnia i Hercegovina, a Sarajevo i es va destruir aproximadament un 80% dels fons que custodiava. Durant els atacs l’edifici va quedar pràcticament destruït, i alguns dels ciutadans que intentaren salvar part de la documentació van morir a mans dels franctiradors. Es dona la circums-tància que Kolkevic era un antic professor de literatura de la Universitat de Sarajevo, antic usuari de la biblioteca i considerat una persona amb un bagatge cultural molt elevat. 
El segle XXI ja ha viscut la seva primera destrucció bibliogràfica de grans dimensions. Va ser l’any 2003 durant la invasió d’Iraq. La Biblioteca Nacional de Bagdad va ser bombardejada, saquejada i cremada davant la passivitat de les tropes nord-americanes i britàniques. En l’actualitat, la preocupació se centra en territori ucraïnès. Just un dia abans de la invasió  russa la presidenta de l’Associació de Bibliotecaris d’Ucraïna, Oksana Bruy, va enviar un discurs als companys de professió on recordava la importància cultural i educativa de les biblioteques i la necessitat de treballar per combatre les falsificacions, la desinformació i les amenaces. A poc a poc les institucions més importants del món a nivell professional es van sumar a la condemna de la invasió. La IFLA, l’EBLIDA i el NAPLE, entre d’altres, animaven els bibliotecaris de tot el món a facilitar l’acolliment dels refugiats ucraïnesos als seus centres, així com informació clara i precisa sobre el que succeeix al seu territori. 
I què podem fer nosaltres? Tot i que geogràficament ens trobem lluny del conflicte, a tots ens afecta de forma directa o indirecta, No podem mantenir-nos passius. Des de la Biblioteca del Col·legi Internacional de Sevilla ens faciliten unes pautes, que bé podríem fer-les nostres: fer costat a la comunitat ucraïnesa a Andorra, conèixer les accions que duen a terme altres grups, contactar amb les biblioteques dels països d’acollida de refugiats i qualsevol altra acció que considerem oportuna. 

 

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte