Les Central Banc Digital Currency (CBDCs) seran monedes digitals de curs legal emeses pels bancs centrals i impulsades pels estats on s’allotgen aquests bancs. Aquestes monedes de curs legal centralitzades (regulades per un banc) neixen com a alternativa a les criptodivises, monedes també digitals, però en aquest cas no regulades.


Les criptomonedes, començant per la més coneguda, el bitcoin, van néixer el 2008 precisament com a alternativa als diners regularitzats buscant un marc de descentralització que els atorgués: a) un menor cost de transacció (en no haver-hi intermediaris aquest cost és molt baix en comparació amb les monedes convencionals); b) Una major transparència, ja que les transaccions s’incorporen a un registre de lliure accés (blockchain); i c) Major seguretat, ja que cada moneda pertany només a un tenedor registrat. Paral·lelament s’ha generat, encara que aquest no fos un objectiu de les criptomonedes, certa opacitat fiscal (sols la blockchain coneix la transacció), igual que passa amb els diners moneda fiat, si l’intercanvi econòmic no passa per transferència bancària, ni l’emissor ni l’Estat coneixen quina ha estat la transacció realitzada, d’aquí la cada vegada més gran pressió per frenar les transaccions monetàries tant en fiat com en criptomonedes per part de les administracions...


Les criptodivises han generat un gran controvèrsia en els últims anys, d’una banda, per la seva opacitat fiscal i de l’altra per la seva volatilitat, registrant-se grans guanys i també grans pèrdues en els últims mesos de 2022.
El sentiment públic continua estant molt polaritzat cap als desenvolupaments blockchain, amb escèptics expressant preocupació pels riscos de ciberseguretat i especulació financera, tot i que cada dia més i més processos empresarials i particulars (com la compra/venda d’un terreny o una casa) s’integren en procediments blockchain. Encara queden immensos desafiaments abans que la blockchain vegi una adopció generalitzada, Les startups de blockchain, ara hipercapitalitzades, han d’abordar problemes com interoperabilitat, escalabilitat i utilitat per pivotar completament el sistema descentralitzat i ens consta que fins i tot tenen capacitat per finançar la integració en la blockchain d’altres startups en estats encara més inicials, al cap i a la fi, a les blockchain els interessa que com més projectes circulin per la seva xarxa major és l’ingrés pels gas fee (peatges) que obtindran.


La immensa diferència existent entre els diners fiat i les criptomonedes en comparació amb les CBDC: els diners fiat (diners moneda de curs legal) són d’emissió centralitzada (ho emet un banc emissor) però és de distribució descentralitzada el que significa que s’intercanvia amb qui es vol sense donar explicacions a l’emissor i sense que el valor es vegi alterat. Les criptomonedes són d’emissió descentralitzada i la seva distribució és també descentralitzada, s’intercanvia amb qui es vol sense donar explicacions i sense que, a més, el valor per l’intercanvi s’alteri. Per contra, els diners digitals emesos per un banc són d’emissió centralitzada i de distribució també centralitzada i aquí és on resideix el seu pitjor perill, l’emissor és conscient de cada transacció i fins i tot, té l’albirament d’autoritzar o no cadascuna de les transaccions generant conseqüentment una pèrdua total d’anonimat i generant-se una alienació molt perillosa. Sembla que les institucions volen apretar un cop més el control sobre els ciutadans aprofitant el tiró de les criptomonedes intentant vendre de manera subreptícia que les CBDC són el mateix que les criptomonedes, però amb la seguretat i la garantia de l’Estat.


En resum, l’evolució social i econòmica sempre passa per grans canvis, habitualment no acceptats per tothom però que quan suposen beneficis evidents són imparables fins a la seva consolidació. Dins de les causes d’aquesta no-acceptació del sector descentralitzat hi ha la pèrdua de poder dels grans bancs i la incansable insistència dels estats pel màxim control dels seus ciutadans, aquest fet és el que impulsa la creació de les divises digitals bancàries (CBDC) que pretenen fer creure que són una cosa semblant a les criptomonedes però que en realitat són tot el contrari: una eina centralitzada amb la qual controlar fins a l’últim cèntim gastat per cadascun dels ciutadans amb el risc que això comporta en el marc de les llibertats i de l’anonimat de les persones.