L’amistat és una de les facetes més supremes de l’amor. Jesús es presenta no només com a Déu, sinó també com amic dels homes. A la seva vida terrenal va ser amic de Joan; els germans de Betània, Llàtzer, Marta i Maria; de Maria Magdalena… També va tenir especial relació amb tres apòstols: Pere, Jaume i Joan. A més, a la major part de les ciutats i llogarets on predicava, trobava persones que l’estimaven.

Jesús fa referència moltes vegades a l’amistat i el seu valor. Va dir als seus deixebles: “Aquest és el meu manament, que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare” (Joan 15, 12-15).

El papa Francesc diu que hem rebut l’amistat de Jesús com un do i que la nostra vocació és viure com a amics de Jesús, com els mateixos apòstols i els deixebles que van acompanyar Jesús durant la seva vida pública.

Jesús és l’amic que mai falla, l’amic incondicional, aquell que sempre és al nostre costat i amb qui sempre podem comptar. Qui no es cansa d’escoltar-nos. El seu amor és constant i immutable. Passi el que passi a la nostra vida, l’amor de Déu continua sent el mateix.

Jesús és l’amic que ens coneix millor –millor que nosaltres mateixos– per això mai el podem enganyar. També és la persona que millor sap què ens convé, encara que nosaltres no ho sapiguem.

Jesús ens guia com un bon i fidel amic al llarg de tota la nostra vida. Els consells que rebem d’Ell sempre ens proporcionen pau i felicitat, perquè tot gira al voltant de l’amor i sempre cerca el nostre bé. Déu és dins nostre i ens podem comunicar amb Ell a través del nostre pensament, de manera que quan estem en silenci, més fàcilment sentim el seu missatge.

Quan tenim un problema, moltes vegades l’expliquem a un amic perquè ens aconselli, però aquest pot errar i, contràriament, Déu no coneix l’error. Si ens deixem guiar per Ell, tots els pensaments que flueixin en la nostra ment de forma positiva i amb base a l’amor, estaran inspirats per Déu. És el misteri de Déu en forma d’Esperit Sant, que guia les nostres accions i les nostres vides, sempre que li ho permetem, ja que respecta la nostra llibertat.

Déu en fer-se home s’apropa a tota la humanitat. Baixa a la Terra per ser enmig de nosaltres. Déu s’humanitza i en donar-nos el seu cos en l’Eucaristia, ens divinitza, apropant-nos al Pare.

M’agrada pensar en Jesús, visualitzant-lo en la imatge del Sagrat Cor que ens rep amb els paços oberts per acollir els nostres problemes. La meva infància i joventut està lligada al Santuari de la Mare de Déu del Sagrat Cor de Barcelona. Quantes vegades he acudit per explicar-li situacions viscudes en el transcurs de la vida, peticions, moltes accions de gràcies i també moments dolorosos!

Escolto molt sovint la cançó Amigo, de Roberto Carlos. La seva lletra em fa pensar en la meva amistat amb Jesús i em recorda que Ell és l’amic incondicional que està sempre al meu costat: “Tú eres mi hermano del alma, realmente el amigo/ Que en todo camino y jornada está siempre conmigo/ Aunque eres un hompe aún tienes alma de niño./ Aquel que me da su amistad, su respeto y cariño./ ... En ciertos momentos difíciles que hay en la vida/ Buscamos a quien nos ayude a encontrar la salida/ Y aquella palapa de fuerza y de fe que me has dado/ Me da la certeza que siempre estuviste a mi lado...”

“Tenint Déu com a amic, viuràs en la llum de la fe, amb esperança i fortalesa, amb veritable paciència i perseverança, cada dia de la teva vida. Mai no estaràs sol, i mai no temeràs ningú ni res, perquè trobaràs la teva seguretat en Déu” (Santa Caterina de Siena).

Jesús és el meu amic, el meu millor amic, l’amic que mai falla.