Aquí també ens calen lampistes, però que facin la seva feina bé, perquè les canonades del país comencen a estar massa brutes. Però sobretot, acostumats com estem a copiar-ho i a portar-ho tot d’Espanya, que no siguin com una noia que es diu Leire Díaz. “Es pot ser socialista i periodista” va dir en una esperpèntica roda de premsa per explicar en què consistia el treball de lampista en política. Un ministre de cognoms Ábalo Meco havia dit uns mesos abans que “soc feminista perquè soc socialista”. Molts anys abans Felipe González va ser l’autor d’una altra frase lapidària amb aquell “s’ha de ser socialista abans que marxista”. Socialistes i barruts. O poca-soltes.
Leire Díaz va dir que “no era ni lampista ni covarda” i va sortir cames ajudeu-me gràcies a un empresari que va ser el Kevin Costner amb Whitney Houston a El guardaespatlles.
A Andorra el que cal, i amb urgència, són lampistes, però també neteges industrials i quilolitres de Destop Turbo gel en format especial i després a tapar-se el nas perquè sortirà una aroma de cremat i d’àcid sulfhídric. I si no és molt demanar, que la contractació del professional o de l’empresa que dugui a terme la neteja, que es faci amb totes les de la llei: concurs públic, edicte i petició de tres pressupostos.
Perquè si es fa de la manera com es duen a terme darrerament algunes contractacions, més que un lampista ens trobarem amb els pallassos justiciers de La que se avecina o amb el Bomber torero i la Banda del Empastre. Ja cal que algú s’afanyi a explicar que Super Mario Bros no és humà perquè encara estaran mirant en quin despatx el poden col·locar.
