L’Andart i Thoreau: acció i reflexió a través de l’art i la natura

El temps de confinament ha provocat en tots nosaltres sentiments de tota mena: des de la tristesa fins a la por, passant per qüestionar-nos un nou ordre de prioritats, i fins i tot, generar un despertar mediambiental.

Tornar a la muntanya ha estat un dels punts de connexió de moltíssimes persones a casa nostra, que hem buscat en la natura un refugi natural contra la malaltia, però també contra la incertesa i la impotència d’uns fets que ens han passat per sobre i que d’un dia per l’altre ens van tancar a casa davant allò desconegut.

Aquest retorn a la natura, però, no és ni nou, ni original. El 4 de juliol farà 176 anys que un escriptor estatunidenc, Henry David Thoreau va deixar-ho tot per instal·lar-se al bosc de Walden, en una cabana que va construir ell mateix.
S’hi va estar dos anys, dos mesos i dos dies. Durant aquest temps, va viure un projecte de vida solitària, a l’aire lliure, cultivant els seus aliments i escrivint les seves vivències. El llibre Walden és precisament la narració d’aquest temps d’aïllament voluntari.

Amb els anys, naturalistes, pacifistes, anarquistes, hippies, filòsofs i escriptors, s’han rendit a les seves gloses i, sobretot, al seu pensament polític, que anima a l’acció, tant com a la reflexió. 
Enguany, el leit motiv de la Biennal ens connecta amb aquesta voluntat d’establir noves vies per a la reflexió i l’acció. Els pensaments de Thoreau són molt presents en tots els racons de la mostra, en una edició en què destaquem més que mai el paper de l’art com a actor polític i social. 

Tot plegat amb una pregunta clau, que ha servit de punt de partida per als artistes que prenen part de la quarta edició de la biennal: què passaria si ens haguéssim de confinar a la muntanya?
Aquesta pregunta ens ha permès demostrar, una vegada més, que l’art serveix per explicar qui som i per mirar d’entendre el món que ens envolta.

A partir d’aquesta premissa, 65 artistes nacionals i internacionals, provinents de vint països diferents, han estat treballant intensament i avui, ja us podem avançar que bona part de les seves propostes s’estan enllestint en una zona que abasta tot l’entorn del llac d’Engolasters, gràcies a la implicació dels comuns d’Encamp i Escaldes-Engordany, però també de FEDA i de Casa Xirro, gràcies als quals podrem unir reflexió i acció, tot combinant els recorreguts artístics amb els naturals en tres grans zones, amb el llac i els seus entorns i el camí de les Pardines com a escenaris estrella.

Caminar, per a Thoreau, era una activitat reflexiva i espiritual, encara que sigui del tot física. I a nosaltres també ens agradaria que ho fos per a totes les persones que vinguin a veure les propostes de L’Andart.
Aquests diferents espais permetran veure com el retorn a la muntanya, segons la mirada de l’artista pot ser dolç o amarg, apocalíptic o ple d’optimisme i fe en la humanitat.

Són molts els còmplices que ens permeten avui parlar de grans propostes artístiques. Un d’ells, és la Fundació Sorigué, una entitat que promou l’educació ambiental a partir de l’experiència artística.
La col·laboració entre la Fundació Sorigué i L’Andart, s’emmarca en la política de la Fundació Sorigué, que té com a propòsit impulsar la vocació de retorn a la societat del grup Sorigué a través d’activitats socioeducatives, culturals i artístiques.

A partir del primer de juliol, i durant 76 dies, us convidem que sigueu també còmplices d’aquesta aventura artística, que enguany arriba a la quarta edició.

Us animem que mireu de respondre amb les vostres paraules la pregunta clau d’aquesta edició, i que confronteu les vostres reflexions amb les 50 obres proposades enguany.
De ben segur, ens espera un diàleg enriquidor.