L’Andorra artística

Efímer, perdurable, figuratiu, abstracte, emotiu o impactant són algunes de les paraules que defineixen aquell concepte de què molts parlen, alguns aprecien i pocs entenen. Parlo de l’art, en totes les seves virtuts, en totes les seves modalitats.

M’és difícil parlar-ne atès que, més enllà del que pugui apreciar o em pugui agradar, no tinc prou coneixements per descriure’l, ni capacitat per analitzar-lo. Però aquí recau la bellesa d’una idea difícil d’identificar. Tothom pot opinar o dir si li agrada el que veu, escolta, sent o degusta, sense necessitat de tenir coneixements previs, sense haver cursat estudis relatius en la matèria. Certament, sense una base argumental suficient, però amb un argument clau i important: l’opinió crítica de cadascú.

La visió crítica, les ganes d’opinar, la intenció de veure més enllà del que tens davant és el que genera l’art i que tant aprecio en una societat, sobretot en els joves. A ells, els demano que no s’encasellin en allò que els expliquen o els ensenyen, sinó que es creïn una opinió pròpia de tot, que facin com amb l’art, que intentin dir el que els agrada o, si més no, descriure el que tenen davant segons els seus sentiments d’aquell moment; la base argumental ja vindrà després.

Per aquest motiu, encara que em sigui difícil parlar-ne, avui procuraré donar veu humilment a una realitat cada vegada més present en la consciència andorrana. L’art en totes les seves direccions.

He estat durant molt de temps reticent a pensar que l’art per si mateix té una utilitat pràctica, més enllà de l’estètica; un pragmatisme ingenu i totalment equívoc que des de fa uns anys he modificat i he pres el camí de la defensa i salvaguarda del que avui considero una pota de la societat, una forma d’evadir-se i concentrar-se a la vegada, un argument determinant per parlar de l’evolució de la humanitat.

Després d’aquest discurs de caràcter èpic, torno de peus a terra per assenyalar com cada vegada Andorra es converteix més i més en un niu de creació i desenvolupament artístic. Potser per l’entorn natural, la bellesa dels paratges o bé el creixement exponencial de les últimes dècades, però la realitat és que aquest petit país, tot i les traves que ha pogut viure, ha desenvolupat un teixit artístic important, que ha anat més enllà de l’art romànic que tots coneixem.

En els últims anys, iniciatives com l’Andorra LandArt, Ordino Jardins Art, ComArtPedrosa o bé les diverses galeries d’art que s’han creat al Principat donen visibilitat a aquest teixit, que va des de l’escultura al ball, passant per la pintura i la música, entre d’altres. Però tot aquest procés de creixement no hauria estat possible sense l’acció incansable d’artistes de renom nacional que han treballat i s’han barallat per fer-se un lloc al Principat; agrupacions com la Xarranca o Mountain Alchemists, companyies de teatre o grups de música. A tots ells crec que Andorra els deu molt més del que els dona. Gràcies a ells podem dir que no som només un país de compres, de turistes o de finances; som un país amb plenitud, amb caràcter i ganes de créixer apreciant el nostre entorn.

Fem un pas endavant i procurem ajudar al màxim un col·lectiu que sovint, tot i uns ingressos mínims, desenvolupen meravelles i remouen cel i terra per trobar espais, materials, oportunitats i facilitats.