Encetem l’última part del relat que Castillon d’Aspet ens fa de l’Andorra del 1851 a Histoire de la vallée et république d’Andorre.
Ens conta que el Consell General, a part de les reunions extraordinàries, celebra cinc sessions de dret que estan fixades a Nadal, Pasqua, Pentecosta, Tots Sants i per Sant Andreu. S’ha de remarcar una circumstància particular a aquestes reunions solemnes, i és que s’obren sempre sota els auspicis de la religió. Abans d’ocupar-se de les qüestions del país, el consell sobirà va a la capella que fa part del palau de la república i allà els seus membres escolten missa en el més profund recolliment.  Ningú que no sigui conseller general serà admès a l’oratori.
Tot habitant de la vall, sigui quina sigui l’edat, és soldat de dret i de fet. Cada cap de casa està obligat, per això, a tenir un fusell de calibre, certa quantitat de pólvora i bales. En les famílies nombroses, es poden tenir fusells de caça, de calibre i altres. A la crida del cap de casa, els seus fills i germans es presentaran amb les armes. Els veguers són els comandants de la força pública i tots els homes armats han d’estar sota les seves ordres. Aquesta espècie de guàrdia nacional està organitzada de manera senzilla. Cada parròquia té un capità i dos sotsoficials.
Tots els anys, per Pentecosta, els veguers passen revista a les diferents parròquies. Revisen les armes i s’asseguren que cada família tingui prou municions, les que està obligada a tenir. Aquesta revista té lloc en presència dels cònsols i sovint dels batlles. Els veguers castiguen aquells que no ho respecten amb un temps de presó d’una durada que ells mateixos decideixen.
Cada andorrà està obligat a tenir el fusell i la pólvora i de partir a la primera requisició del veguer o del síndic. No tindran cap remuneració ni se’ls pagarà la despesa. L’ordre de passar revista la donen els veguers als capitans, que tenen els homes de la seva parròquia  preparats per al dia i hora indicats. Els veguers poden, junts o separats, passar revistes parcials. Els capitans han d’executar totes les ordres que els donin i convocar els homes armats que necessitin.  Si el veguer francès té un impediment legítim pot dispensar-se de les revistes anuals o fer-se reemplaçar pel batlle. Si s’esdevé una situació urgent, l’autoritat representada pels cònsols, pot adreçar-se al capità perquè tingui a punt els homes armats en espera de rebre les indicacions dels veguers.
De Sant Julià es remarca una magnífica serradora de planxes que tenen una gran sortida cap a Espanya. Es diu que són les millors de la contrada per als treballs de fusteria. 
I aquí s’acaba el periple de H. Castillon d’Aspet per Andorra.