Per acabar la sèrie d’articles dedicats la història del segle XX, dediquem aquest a la transformació del país durant  el segle XX.

A principis segle XX la classe política andorrana era conscient que per modernitzar el país calia trencar el seu aïllament. Va considerar com a prioritària l’obertura de noves vies de comunicació amb l’exterior. No va ser fàcil; els primers trams de carretera es van construir per iniciativa del Consell General a principis de segle, poc després participaven en el procés els dos coprínceps,  però no va ser fins als anys 30 que es van completar les carreteres que unien entre elles les capitals de parròquia i permetien un trajecte continu des de la frontera espanyola a la francesa. 

Un altre factor de modernització va ser l’atorgament pel Consell General de la concessió de l’explotació hidroelèctrica per part de l’empresa FHASA, que com a contraprestació va ser la que precisament es va ocupar de finalitzar l’esmentada xarxa de carreteres. Considerada un punt d’inflexió, va suposar disponibilitat d’energia elèctrica, la millora de la xarxa de comunicacions i l’arribada dels nombrosos obrers contractats per l’empresa. A la vegada, es va iniciar a una nova activitat econòmica: el turisme, que durant el primer terç de segle va començar a agafar forma a l’entorn del termalisme i l’atractiu de la muntanya i la neu.

El procés es va interrompre amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, seguida de la II Guerra Mundial, per bé que ambdós conflictes van permetre la intensificació del comerç fronterer i l’assentament de capital pel posterior desenvolupament. 

El progrés no només va ser econòmic, sinó també polític. L’emigració d’andorrans a l’estranger va servir perquè arribés al país la influència de noves ideologies polítiques de caràcter progressista, que van portar a canviar el sistema electoral amb l’establiment, l’any 1933, del sufragi universal masculí. Al mateix moment va tenir lloc un fort enfrontament entre el Consell General i els coprínceps, que va comportar la destitució del Consell i l’ocupació d’Andorra per un destacament de gendarmes francesos. 

Finalitzat el període de les guerres i sobretot a partir dels anys 50 comença l’etapa històrica en què tindrà lloc el procés de canvi i transformació de les bases econòmiques del país i es consolida el model econòmic que ha perdurat fins a l’actualitat. Les noves activitats comercials van agafant cada cop més força, el turisme comercial, l’esquí i la muntanya, el comerç transfronterer, la indústria tabaquera, l’embranzida dels sectors financer i immobiliari.

La materialització del canvi es pot observar en la transformació del paisatge i la urbanització dels principals nuclis de població, primer a les parròquies baixes amb nous models constructius que trenquen amb el model de la tradicional casa unifamiliar pagesa, i entre els quals cal destacar edificis de l’anomenada arquitectura del granit, característica de les noves construccions aixecades entre els anys 30 i 60, la central de FHASA, Ràdio Andorra, l’hotel i el garatge Valira, l’hotel Rosaleda entre molts d’altres. 

El canvi econòmic va invertir la tendència migratòria i durant la segona meitat del segle XX Andorra es converteix en un lloc d’arribada d’immigrants que hi troben treball i un nou lloc de residència que per a molts es converteix en definitiva. Esdevenen un factor de creixement demogràfic, arribant a superar en nombre la població, de forma que tant des de l’administració com la pròpia societat esdevé  imprescindible la seva integració i assimilació. 

El punt culminant de tot aquest període de canvis i transformacions el tenim en la proclamació de la Constitució de l’any 1993, que converteix Andorra en un Estat de dret amb un règim polític de coprincipat parlamentari, adaptat a l’actual realitat social, política i administrativa.