L’Andorra nuclear i el ‘postureig’ sostenible
Fa uns dies, el Govern va aprovar el pla Engega per als anys 2019-2021, destinat a oferir ajudes per la compra de cotxes elèctrics nous i/o híbrids endollables amb una xifra considerable: els pròxims tres anys es destinaran 750.000 euros anuals en ajudes, el que representa un total de més de dos milions d’euros.
Sembla que l’objectiu és que el 2050 la meitat de cotxes del país siguin elèctrics, una aposta que a hom pot semblar-li molt interessant per la sostenibilitat, però que no soluciona qüestions de fons: el vehicle elèctric s’ha d’endollar i que contamini o no depèn en bona mesura de com es fabrica fora d’Andorra l’energia per fer-lo circular.
El proppassat 25 de gener, la pàgina web de FEDA informava que més d’un 87% de l’energia consumida al Principat provenia de fora: de França (48,2%) i d’Espanya (39,2%); deixant la producció local en un irrisori 13%. Malgrat que els darrers anys Espanya ha fet una aposta relativa per les renovables, aquestes encara no representen la meitat de la seva producció. El cas francès és encara més decebedor: aproximadament el 75% de la seva producció es deu als seus 58 reactors nuclears. Tot això es tradueix en una dada molt senzilla: al voltant del 40% de l’energia que consumim al Principat és d’origen nuclear.
Amb això no vull dir que un vehicle elèctric sigui igual o més contaminant que un de combustió, però hem de ser ben conscients que segueixen contaminant i que la seva sostenibilitat depèn, en bona mesura, d’un canvi en relació a la producció d’energia i a la mobilitat. És en aquest punt on em pregunto sobre l’interès nacional d’aquestes ajudes. No seria millor destinar aquests recursos i esforços a qüestions més urgents i més útils per contaminar menys i que repercuteixin en el conjunt de la societat, no en uns pocs? Parlo de dues línies en concret: la millora del transport públic i l’autosuficiència energètica basada en renovables.
Em pregunto quant podria representar sobre el preu final del bitllet de bus una subvenció pública anual de 750.000 €. Estic segur que si el cost del bitllet fos més assequible, i amb una ajuda així ho podria ser, més gent optaria per deixar el vehicle particular –elèctric o de combustió– a casa. Això ajudaria al mateix temps a reduir la saturació a la xarxa viària del Principat, limitant els embussos i reduint la contaminació. Potser en comptes d’emmirallar-nos en països en què el cotxe elèctric té un pes més gran, com ara Noruega, i veure si Andorra és tercera o quarta en el rànquing de quota de mercat del vehicle elèctric, estaria bé analitzar casos com el de Luxemburg, un país de mig milió d’habitants on el transport públic serà gratuït a partir del 2020.
Paral·lelament, caldria destinar recursos a l’autosuficiència energètica basada en renovables. Crec que amb dos milions d’euros es podrien concedir ajudes per adquirir generadors eòlics o plaques solars que no només reduïssin la nostra dependència dels combustibles fòssils en relació amb la mobilitat, també amb la vida quotidiana de la nostra llar. Amb el vent que ha fet aquests dies, un parell o tres de molins eòlics industrials a llocs estratègics haurien ajudat molt més a reduir la contaminació que no pas 300 vehicles elèctrics. I és que un aerogenerador d’1,8 MW satisfà la demanda elèctrica de 1.500 llars, per exemple. Per què no es planteja la construcció d’un parc eòlic al Principat?
Generar energies renovables a Andorra mateix permetria acabar amb la dependència de l’energia nuclear (amb riscos evidents, vegin si no Txernòbil o Fukushima) i recuperar l’autosuficiència en un sector clau. Perquè alguns s’omplen molt la boca de la pèrdua de sobirania que pot suposar l’acord d’associació amb la UE o els riscos de la doble nacionalitat, però no diuen res en absolut de la dependència que suposa haver d’adquirir a l’estranger un 90% de l’energia que es consumeix al Principat.