L’Andorra que desvesteix sants per vestir rics

Avui a Andorra, ni es crea riquesa ni la prioritat és la creació de nous generadors de riquesa. L’actual lluita entre famílies es centra a desviar cap a casa seva el poc negoci que queda. Desvestir sants per vestir rics. Desviar l’aigua als seus molins, a costa de deixar secs els molins dels altres. Posem-ne tres exemples:

1. Banca. Per si algú encara no és conscient de la realitat, la normativa de Basilea III no deixa altre camí que la fusió dels tres bancs andorrans en un únic banc. Un procés que s’endevina poc pacífic i que ha començat per eliminar l’únic banquer de nivell amb seny. S’ha obert la guerra per la presidència d’aquest únic banc. Una lluita amb grisos aspirants de les grans famílies a què es suma algun polític sense cognom tradicional. No es treballa per una millor banca per a Andorra, sols es lluita per quedar-se amb el control sobre la poca riquesa que es crearà.

2. Esquí. Agafem el cas de la plataforma de Soldeu. El Govern argumenta que la plataforma s’ha fet per imposició de la FIS. La famosa carta de la FIS no exigeix aquesta plataforma. En realitat comença per deixar molt clar que el projecte de la plataforma es va comunicar a la FIS abans de la presentació de la candidatura, de manera que la FIS no ha imposat res. La FIS no podia exigir aquesta plataforma perquè és incompatible amb les directius mediambientals per a les copes del món, segons la resolució del 39è congrés de la FIS a Rio del juny de 1994. La FIS no pot exigir la construcció sobre un riu de muntanya d’una plataforma de 17.000 metres quadrats de formigó, amb 450 places de pàrquing per a vehicles privats i una galeria comercial. De fet, no ho podria permetre.

La plataforma de Soldeu no soluciona el tap de trànsit del Tarter ni desviarà gaires esquiadors que entren pel Pas o Grau Roig. La utilitat indiscutible d’aquesta plataforma seria purament comptable. La construcció de la plataforma incorpora 450 places de pàrquing i una important galeria comercial. D’aquesta manera, es dona valor econòmic a uns terrenys que eren una llera de riu difícilment edificable. La hipotètica entitat bancària que tingués aquests terrenys com a garantia hipotecària milloraria el compliment de les exigències de Basilea III i evitaria importants provisions comptables. Els clars perdedors són els comerços de Canillo, que veuran com els clients es desplacen a la zona comercial de la plataforma. La resta de veïns de Canillo veuran com els comptes del Comú empitjoren per la inversió/endeutament futur a què s’exposen. Un clar exemple de com actua el poder per vestir rics desvestint sants.

3. Hotels i comerços. Soc un dels que ha rebut la proposta inversió d’un grup promotor espanyol que posa a la venda una part d’un dels suposats sis gratacels vinculats al casino i que aniria al solar que hi ha entre la Dama de Gel i l’Illa Carlemany. Segons aquesta proposta d’inversió, seria un gratacel de dinou pisos i quatre plantes soterrànies amb una galeria comercial de luxe a la planta baixa, vuit plantes d’hotel i la resta serien habitatges. Posen a la venta la galeria comercial i l’hotel, per al qual disposen de cartes d’intenció de quatre grups hotelers disposats a llogar-lo. Aquest oferta dona per feta la ubicació del casino i les sinergies amb l’hotel i la zona comercial d’aquest edifici entre la Dama de Gel i l’Illa. És evident que aquest projecte desplaçaria el centre comercial i hoteler d’Andorra. No crearia riquesa, la desplaçaria. Obriria la revalorització dels solars de l’avinguda del Consell de la Terra i de les Nacions Unides en detriment de les actuals zones comercials. Un altre exemple de desplaçament del negoci cap a unes famílies, en detriment d’altres.

I podria seguir, com amb els girs a l’esquerra eliminats a favor de rotondes davant de la competència.

La solució per aturar aquest desvergonyiment és evident. Sols els aturaran els vots. Però Andorra necessita una nova proposta política independent, que treballi per Andorra i no pels privilegis de les famílies polítiques que ara lluiten per les engrunes.