Per trobar la primera representació artística d’un àngel alat en l’art cristià hem de traslladar-nos fins al segle IV i més concretament a Constantinoble (l’actual Istanbul). Al Museu Arqueològic hom pot admirar un sarcòfag paleocristià de marbre conegut com “el sarcòfag del príncep”, on es poden veure dos àngels volant amb les ales desplegades i sostenint una garlanda circular dins la qual hi ha un monograma solar.
El que està clar és que des de la primera representació d’aquests esperits celestials, missatgers de Déu, dotats d’ales per reflectir-ne la naturalesa etèria, tothom estava d’acord que es tractava d’éssers asexuats, malgrat que el tema hagi esdevingut sinònim de discussió bizantina, fútil, en què cada part mai no pot arribar a provar les seves asseveracions a la part contrària. Però les representacions angelicals al llarg del temps no han fet més que ratificar aquesta asseveració, ja que si bé hem vist àngels amb més de dos ulls i més de dues ales, sempre els hem vist sense cap referència que indiqués quin era el seu gènere.

Al nostre vell i bell país en tenim moltes de representacions angelicals. Les nostres esglésies romàniques i les seves impressionants pintures murals, magníficament conservades, són una bona mostra per a tots els amants de l’art. Però de tots els àngels que s’han conservat en el romànic no n’hi ha cap que sigui com el que es pot veure a l’església de Sant Cerni de Nagol, a Sant Julià de Lòria, una preciosa església consagrada l’any 1055.

A l’intradós de l’arc triomfal al costat de migjorn es pot veure l’únic àngel amb barba del món! I sí, és un àngel masculí i lauredià! Així que l’eterna discussió entorn del sexe dels àngels, els lauredians del segle XI van deixar clar que els àngels eren homes, com no fos que l’àngel representat tingués un excés de testosterona que li fes créixer barba.

Bromes a part val a dir que aquestes pintures són úniques al país, ja no per la polèmica representació angelical, sinó per la tècnica utilitzada, que no és la del fresc sinó la de carbonatació. La calç barrejada amb aigua i sorra s’endureix progressivament i es carbonata al contacte amb l’anhídrid carbònic de l’aire.

L’enduriment refà en part la calcària d’origen formant carbonat de calci, que fixa els colors del fresc.

Aquesta església va ser la primera del país en fer servir aquesta tècnica, que més tard copiaran a Sant Martí de la Cortinada i a Sant Esteve d’Andorra la Vella.

Amb barba o sense, els àngels sempre ens han acompanyat. Formen part de la nostra cultura i també de la resta de cultures del món, on adopten noms diferents però un significat comú. Observem els àngels que des de fa mil anys decoren els murs de les nostres esglésies i experimentem allò que algú va dir un bon dia: “Quan els àngels ens visiten, no escoltem el murmuri de les ales, ni sentim el frec de les seves plomes, però percebem la seva presència per l’amor que creen als nostres cors”.