L’any de l’aigua

Fa poc més de deu anys que em remeno pel Priorat, hi vaig sobretot entre els mesos que van de març a octubre, quan fa bo, a desconnectar. És una comarca poc poblada on, a poc a poc, et veus acollit pels seus habitants, avesats actualment a un turisme de gota a gota. Aquest és el turisme que els ha quedat després de la recuperació i posterior boom de la comarca, aquell renéixer que hi va haver als anys noranta i que va despertar l’interès de visitants d’arreu del món. I encara ara continuen venint gents d’altres nacionalitats, però l’afluència aquests darrers anys és majoritàriament del país, un turisme de proximitat, i sobretot aquest any. Són aquests viatjants de cap de setmana, que visiten cellers i patrimoni cultural i natural, que no en falta a la comarca, i que tant s’endinsa en un celler com fa excursions o escalada al parc natural del Montsant.
La llunyania de la comarca amb la costa fa que els que estem allà els mesos d’estiu busquem alternatives per remullar-nos els dies més calorosos de l’any, i més enllà de les piscines municipals hi ha el Pantà de Siurana, que va ser una opció els primers anys de ser per la zona. Però any rere any el nivell del pantà va anar baixant, fins que banyar-s’hi ja no era agradable perquè havies de baixar molt per trobar l’aigua i aquesta era plena de llim i fang. Fa uns anys va arribar un punt en què la situació era tan greu que tot de persones del territori es van ajuntar per crear una associació per fer accions per salvar el riu Siurana, que havia arribat a ser un tímid rajolí d’aigua més enllà de la presa del pantà. “Volem lo riu Siurana viu”, diuen. No volen que les aigües del Priorat se’n vagin al pantà de Riudecanyes.
L’altre dia sentia a la ràdio que un periodista ha fet una investigació en la qual sembla que aquesta aigua no va als regadius de la comarca veïna, el Baix Camp, sinó que l’aigua se’n va a Salou, als complexos turístics, fruit d’una mena de transvasament encobert. Qui sap. És una teoria en procés d’investigació.
Però aquest ha estat l’any de l’aigua.
Les fortes pluges del darrer trimestre del 2019, que també van tenir afectacions al nostre país i desperfectes al nostre patrimoni, i posteriorment la tempesta Glòria, a principis d’aquest 2020, han fet que la terra s’hagi saciat d’aigua i en ragi per arreu. Sembla que els aqüífers estan sadollats i és espectacular veure com les fonts tornen a brollar. Aquest any el pantà de Siurana està pràcticament al seu nivell màxim de capacitat, voltant el 95%. Ha estat molt agradable poder tornar a banyar-s’hi per apagar la calor.
Igualment ha estat molt agradable veure les fonts brollar. Allà on els que coneixen bé la Serra del Montsant et deien que hi havia un brollador, que fins ara no brollava, o hi ha anunciada una font, últimament seca, aquest any han rajat generosament, emanen aigua fresca. La Font Pregona, just sota d’un plec que fa el Montsant anomenat el Racó de Missa, que d’ençà que hi anem era seca, o pràcticament, aquest any raja abundant, i l’aigua és vida, ja ho sabem. Sigui com sigui aquest ha estat l’any de l’aigua.