L’any del teletreball

Aquests dies han abundat articles de balanç de l’any de pandèmia. Un any que podem analitzar des de múltiples prismes i gairebé en tots hi trobarem clars i obscurs. Ara fa un any tant el sector públic com el privat es van veure abocats a gestionar una crisi global, imprevista i mai viscuda. Amb més o menys encert es va tenir capacitat de reacció. Es va saber prioritzar i actuar, i es van mobilitzar recursos per minimitzar els estralls que s’intuïen en lloc de quedar paralitzats per la por a l’endeutament. I, encara que només fos un miratge, per uns mesos tothom va remar en la mateixa direcció.
Ni que sigui per allò de veure el got mig ple, podem dir que la pandèmia també ens ha permès prendre consciència de moltes febleses i ens ha marcat el camí per superar-les. Una sort que només està a les nostres mans aprofitar. En l’àmbit econòmic i laboral hi trobem bons exemples. Davant la paralització de gairebé tota l’economia, o l’atur temporal i forçós de la majoria dels treballadors, s’ha reaccionat accelerant la digitalització, introduint el teletreball o repensant models de negoci. 
Noves formes de fer que han arribat per quedar-se i que convé que anem ajustant. De totes elles el teletreball és la que s’ha implementat més ràpidament. En molts casos, més per obligació que per convenciment. Ens hi vam trobar abocats per decret –teletreball o tancar–  i ara sembla que ja no hi ha marxa enrere. Potser és cert, però una resignació excessiva seria un error. Ho podem fer millor. Després d’un any comencem a tenir elements per identificar què ens ha aportat el teletreball de positiu i de negatiu, que hem de millorar, que hem de desestimar i que hem de potenciar. El primer que hem de posar en valor és que el teletreball ha suavitzat la crisi. Sense les eines digitals l’economia s’hauria aturat completament i el sotrac hauria estat molt més gran.
Fa vuit mesos, quan tot just es començava a imposar i estendre, en aquestes mateixes pàgines advertia dels riscos i els avantatges del teletreball, i intuïa que en la majoria dels casos els formats híbrids serien els més exitosos. El pas del temps ho ha confirmat. Avui sabem que el treball online, les reunions virtuals i sortir de l’entorn habitual de treball suposa un esforç mental i de concentració molt important. Sabem que les jornades de treball es poden allargar indefinidament i que l’aparent flexibilitat acaba traduint-se sovint en problemes logístics, descoordinació i desajustos en el servei. El teletreball requereix pautes clares. Per exemple, les reunions de treball han de ser curtes, no més enllà dels 30 minuts, han de tenir un ordre del dia preestablert i, si volem que siguin interactives, no han de participar-hi més de quatre o cinc persones. No hem de confondre una reunió de treball amb una conferència, i si volem fer conferències telemàtiques hem de canviar els cànons de comunicació si no ens volem quedar sols al núvol. 
Les empreses que millor han implementat el teletreball han seguit tres eixos: rigor en els horaris, procediments i eines adaptades, i mantenir una part del treball presencial. 1) És l’empresa la que ha d’exigir que l’empleat no estigui connectat a partir de certa hora i que compleixi un horari que permeti sinergies dins l’empresa i amb els clients. 2) Passar de treball presencial a teletreball requereix redefinir els procediments i les aplicacions informàtiques de suport. 3) El treball presencial permet millorar el treball en equip i col·laboratiu, fomenta el sentit de pertinença i la integració, millora la comunicació vertical i transversal i, per damunt de tot, afavoreix el coneixement del client i consolida la relació amb ell. En definitiva equilibri. 
Les bones pràctiques també han permès esvair la por a la caiguda de la productivitat. Menys viatges, menys reunions inútils, menys papers circulant amunt i avall, menys controls sense sentit. Més eficiència. De fet, les empreses que han començat a mesurar la productivitat en un entorn de teletreball en molts casos han comprovat que aquesta ha millorat, i les més intel·ligents han començat a compartir aquest guany amb els seus empleats amb millors horaris, més descans setmanal, més permisos, més conciliació.