Aquest any 2018 podria ser l’any del tren, segons el calendari xinès. Va començar bé, amb la sortida d’un tren el primer dia de l’any des de la ciutat de Yiwu. Relativament propera a Xangai, es troba a la província de Zhejiang, i se situa en una de les zones més importants de producció de béns per a l’exportació de la Xina.
Divuit dies i uns dotze mil quilòmetres més tard, el tren entrava a l’estació de Barking, a l’est de Londres. Naturalment, la cosa no s’acabava aquí, ja que uns dies més tard va tornar a emprendre el viatge de retorn, aquesta vegada carregat amb mercaderia anglesa amb destinació a la Xina. No serà una notícia per a ningú que la idea de prestar un servei regular de transport sobre aquestes distàncies comporta una sèrie de reptes, fins i tot al segle XXI. S’han de travessar un bon grapat de països, com ara el Kazakhstan, Rússia, Bielorússia, Polònia, Alemanya, Bèlgica i França. Cadascun d’aquests països implica els tràmits administratius corresponents, tot i que cal dir que la línia passa sobre llargues distàncies a través de Rússia, d’una banda, i de la Unió Europea, de l’altra, fet que pot facilitar una mica la qüestió.
També hi ha dificultats tecnològiques. Si tant costa connectar els ferrocarrils espanyols als de la resta d’Europa, el lector es pot fer càrrec de les complexitats que representen els canvis d’amplada de via i les tensions incompatibles de subministrament elèctric sobre un trajecte que passa per països amb equipament divers. En realitat, la situació tècnica no s’ha pogut resoldre del tot. Del tren que surt de Yiqu, tan sols els contenidors arriben fins a Londres. Ni han estat les mateixes locomotores, ni els mateixos vagons els que els han transportat al llarg de tot el viatge.
Tot i que es tracta d’una proesa tecnològica, en realitat no ens hauria de sorprendre massa. És des de l’any 2015 que existeix, sembla, una línia de transport ferroviari de mercaderies entre la Xina i Madrid. Dic “sembla” perquè no recordo haver-ne vist gaires ressenyes en els mitjans de comunicació. Aquesta vegada, però, els mitjans oficials de la Xina –tant en llengua xinesa com, sobretot, en anglès– se n’han fet ressò a bastament. Entre altres avantatges, s’insisteix molt en la reducció d’emissions contaminants del tren, en comparació amb el transport marítim. També s’esmenten consideracions econòmiques.
Bé, si el transport per tren funciona a (molt) llarga distància a través de mig planeta, possiblement aquí a Andorra també hi hauríem de tornar a reflexionar seriosament. És cert que hi ha hagut algun projecte al llarg dels anys, entre altres un túnel amb la Cerdanya, però res que s’hagi acabat concretant. Potser en algun moment del segle XXI podrem veure, finalment, la connexió ferroviària entre les Valls i Europa?
