Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de CBenet

Claude Benet

Ciutadà

 

 

L’Any europeu del patrimoni cultural




Segons el Consell d’Europa, del qual formem part, l’Any europeu del patrimoni cultural té com a objectiu “animar el major nombre de persones a descobrir i a apreciar el patrimoni cultural d’Europa: edificis, monuments, objectes, vestimenta, obres d’art, màquines, ciutats històriques, pràctiques, expressions, coneixement, paisatge, espai culturals, pràctiques socials, artesania”. La cultura és tot allò que ens lliga al món, i el patrimoni és tot allò que ens queda, o ens hauria de quedar.

L’Any europeu del patrimoni cultural serveix per posar de manifest la importància de tots i cadascun d’aquests apartats, i no sé com el nostre Govern, o el nostre Estat, ha decidit prendre’n part. Estem a l’aguait, per ara, més aviat preocupats.

Des de la nostra associació, celebrem aquesta manifestació, però també volem posar de manifest que per a nosaltres l’Any del patrimoni cultural andorrà és cada any, i això des del 1984, des que uns il·luminats o utopistes, en el bon sentit de la paraula, sota la presidència d’un senyor francès, Claude Van Dyck, van decidir unir esforços en el si d’una associació per, com assenyalen els estatuts associatius, “sensibilitzar i atreure l’atenció dels poders públics i ciutadans sobre la importància de salvaguardar i donar a conèixer tots aquest tresors que constitueixen el nostre patrimoni.

 Velles Cases Andorranes, per sort –que no rep ni demana cap subvenció, solament consideració per a la cultura del país– no és l’única associació que s’ha interessat en el nostre patrimoni cultural. Altres associacions i particulars hi han aportat i aporten la seva pedra, pedra sobre pedra, com aquelles que van permetre bastir els vells murs de cases i feixes i, entre tantes persones, Pere Canturri, Esteve Albert i Manuel Anglada només són alguns dels noms que configuren una llarga llista de persones que algun dia hauríem de rescatar de l’anonimat.

Però tampoc voldria que enguany celebréssim el nostre patrimoni com celebrem la nostra Constitució, oblidant-ne gran part del seu contingut o de la seva essència. Gran part del nostre patrimoni ha passat a millor vida i la resta està en via d’extinció. L’interès per a la nostra cultura ha de reviscolar. Cultura i glamur són coses diferents.

Fa pocs dies la cadena francesa TF1 emetia un programa sobre Andorra, un programa ben fet, al meu entendre, però un cop més, més enllà de les compres i esquí, l’Andorra cultural no apareixia.

Vivim, entre altres coses, del comerç i de l’esquí, i no ho oblido i ho valoro, però si només promocionem aquests aspectes d’Andorra acabarem convertint-la en un producte per deixar de ser un país.

Ens hem de plantejar, sense tardar, què volem i n’estem fent d’Andorra. Un país? Un producte? Un territori per explotar? Una caixa enregistradora? Un Hong Kong? Una marca comercial, com alguns defensen? Un producte amb probable data de caducitat o un país amb futur?

Jo crec que amb un país harmoniosament ben portat ja n’hi hauria prou.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte