Pocs llibres en la història han tingut una transcendència tan important com el relat que conclou el llarg llistat d’escrits de la Bíblia. L’Apocalipsi és un llibre sorprenentment curt, tan sols unes desenes de pàgines, però que aglutinen gran quantitat de símbols, missatges encriptats i éssers fantàstics que han esdevingut la base de la nostra mitologia postclàssica. Cada paràgraf desprèn un neoplatonisme indubtable, no apte per a lectors literals, atès que aquest corrent filosòfic busca transmetre el missatge mitjançant l’ús de simbologia.
Apocalipsi, si ens cenyim a la traducció del grec, significa revelació. Tal com es reflecteix en el llibre, aquest missatge va ser transmès a Joan quan estava exiliat a l’illa grega de Patmos. La tradició ha volgut assimilar aquest autor amb Sant Joan Evangelista, si bé aquesta dada, des del punt de vista historiogràfic, hauria de posar-se en dubte. Ara bé, cal reconèixer que l’Evangeli del jove apòstol i el llibre apocalíptic tenen un estil literari i una forma de transmissió vers els lectors molt allunyat de tots els altres escrits del Nou Testament.
Aquesta revelació transcrita descriu la lluita del Bé contra el Mal en un moment on ambdues forces estaven en un statu quo desigual. Ara bé, l’aproximació de la batalla final entre elles, amb el triomf definitiu dels exèrcits celestials, culminarà amb el Judici Final, que premiarà els justos per, en contra, castigar els malèvols. La nostra mitologia moderna, llegada en poques pàgines.
Tota la simbologia neoplatònica que nodreix el llibre ha estat reproduïda des d’antic fins als nostres dies. Llargmetratges tan coneguts com El setè segell, de Bergman, La Profecia, protagonitzada Gregory Peck, i Apocalipsis Now, de Coppola, tenen una indubtable base argumental apocalíptica. Però és en l’època medieval on tenim els exemples més nombrosos.
Els pirinencs, per exemple, podem presumir de tenir a casa un dels exemplars més antics que es conserven dels comentaris sobre l’Apocalipsi, escrits en origen pel famós Beat de Liébana. Aquest extraordinari llibre es conserva al fons de la catedral d’Urgell. El podem datar sense cap mena de dubte al segle X, per tant, fa més d’un mil·lenni que el podem gaudir a casa nostra.
També podem veure missatges apocalíptics en els frescos romànics que, sortosament, hem pogut conservar fins als nostres dies. El més freqüent el trobem en molts dels nostres absis, com els de Santa Coloma, Engolasters o Sant Pere de la Seu d’Urgell. Es tracta de la representació de Crist en majestat, rodejat pel tetramorf, és a dir, les quatre representacions simbòliques dels evangelistes. El lleó per Marc, el brau per Lluc, l’home o l’àngel per Mateu i finalment, l’àliga per Joan. Aquest organigrama artístic representa una de les visions que l’autor d’aquest llibre va tenir per revelació divina, i com podeu comprovar, ha esdevingut un dels símbols iconogràfics més coneguts del món, amb el permís del Mestre de Taüll.
Recentment han finalitzat els treballs de reforma i restauració d’un dels béns immobles més reeixits del nostre patrimoni. Sant Joan de Caselles torna a tenir una cara renovada, feta amb bon criteri. Les prospeccions arqueològiques que s’han dut a terme, com a pas previ necessari, han donat noves sorpreses, com la trobada de joies de bronze i una magnífica clau medieval amagada sota un cadàver.
L’interior del temple gaudeix d’una nova il·luminació que posa molt més en valor els tresors que alberga. Un d’ells, l’extraordinari Crist d’estuc crucificat, envoltat dels seus frescos romànics. L’altre, el magnífic retaule d’estil tardogòtic amb influències germàniques, dedicat a Joan Evangelista. Si visiteu el monument, fixeu-vos en els plafons pintats. Bona part d’ells estan protagonitzats per la revelació apocalíptica del sant titular de l’església.
