El cap de setmana del 16 i 17 de gener vam poder gaudir de la cursa d’esquí de muntanya Font Blanca, la primera de les proves del calendari mundial d’aquesta especialitat. Una cita de primer nivell, no només per la qualitat de les figures que s’hi aplegaven, com ara el fora de sèrie Kilian Jornet, sinó per la seva visibilitat i la repercussió internacional, que situa Andorra entre els països de referència en aquest tipus d’esdeveniments esportius.
Enguany, a més, la Federació Andorrana de Muntanyisme ha estat protagonista d’una iniciativa per intentar millorar, encara més, l’organització de la Font Blanca. I ho ha fet amb una aposta decidida per la sostenibilitat com a eina bàsica de millora dels procediments que envolten un esdeveniment d’aquesta envergadura (que aplega gairebé 300 corredors, més d’un centenar de voluntaris i un públic nombrós), i que té la muntanya i la seva estima com a raó de ser.
¿I en què ha consistit aquesta aposta? Doncs en primer lloc s’ha fet un diagnòstic ambiental de totes les activitats i els procediments que envolten l’esdeveniment, des dels dies previs fins als dies de cursa. Aquest estudi tècnic ha servit de punt de partida. S’han descrit cadascuna de les accions implicades, des de la planificació i la gestió dels circuits fins als càterings, passant pels elements de comunicació, etc., i se n’han avaluat les repercussions sobre els diferents vectors ambientals (espais naturals i biodiversitat, qualitat de l’aire, residus, consum responsable, mobilitat, entre d’altres).
Posteriorment, i a partir dels resultats obtinguts d’aquesta anàlisi, s’ha articulat una bateria de propostes destinades a la millora de la sostenibilitat, tant mesures preventives —per aplicar abans que comenci l’acció en qüestió— com mesures compensatòries, és a dir, accions que serveixen per minimitzar o corregir els efectes ambientals que es puguin generar i que no han pogut ser corregits en la fase preventiva. Es tracta, doncs, d’una sèrie de mesures que suposen un full de ruta per anar assolint fites en diferents àmbits (mobilitat, gestió de residus, compra verda, etc.), una mena de “carta als reis” de com haurien de ser les coses perquè un esdeveniment esportiu a l’aire lliure i d’alt nivell sigui més sostenible.
I a la pràctica, ¿què s’ha fet? D’entrada és importantíssim el gest de la Federació Andorrana de Muntanyisme de voler revisar i repensar en clau de sostenibilitat els procediments d’un acte consolidat (recordem que aquesta ha estat la tretzena edició). I és que tot i que l’impacte ambiental d’un esdeveniment d’aquest tipus és relativament baix, tant per la idiosincràsia de l’esport i els seus practicants (la gent de muntanya estima –i molt! – la muntanya) com per la bona feina que ja es feia (la diagnosi ambiental va revelar que moltes possibles accions de millora ja es feien), formalitzar l’aposta per la sostenibilitat integrant-la com una àrea més en l’organització ha estat un pas endavant clau. I si bé actualment altres esdeveniments esportius ja mostren la seva sensibilitat pel medi ambient i integren la sostenibilitat en la seva organització, com és el cas de l’Ultra Trail d’Andorra, en el cas de l’esquí de muntanya ha estat la primera vegada que una cursa de la International Ski Mountaineering Federation ha fet aquest esforç.
En segon lloc, la Font Blanca 2016 ha implementat algunes de les accions de millora, tant preventives com correctores, sorgides de la diagnosi ambiental, com ara la prevenció de residus a través de la reducció (s’ha substituït la tradicional revista per alternatives digitals i s’ha estalviat un 33% de paper en la producció de tríptics i altres materials de comunicació), la reutilització (per exemple, fent servir gots reutilitzables), la gestió de la mobilitat i logística de materials i voluntaris.
Entre totes les accions portades a terme destaca la feina per compensar. És a dir, un cop s’han fet esforços per reduir tant com sigui possible l’impacte ambiental de la cursa, ¿com es pot millorar allò que irremeiablement no es pot prevenir? En aquest cas, l’organització ha optat per assolir el compromís de ser un esdeveniment neutre en emissions. Per a això s’ha calculat la petjada de carboni de totes les activitats de la cursa (s’ha fet el recompte de totes les dades de consum d’energia i materials necessaris per a l’organització i la celebració, com ara enllumenat, desplaçament d’organització i voluntaris, consum dels vehicles —màquines trepitjaneu, motos de neu i vehicles de logística—, consum de materials com paper, tòners, càterings, etc., i transformar-les en tones de CO2 emeses) i posteriorment s’han comprat crèdits de carboni de projectes internacionals que en redueixen les emissions. Lavola, en qualitat d’empresa col·laboradora de la Font Blanca 2016, ha estat qui ha elaborat aquest estudi i ha adquirit crèdits de carboni d’un projecte d’energies renovables al Brasil; d’aquesta manera, la part que aquí és ara per ara impossible de corregir reverteix positivament en un projecte de desenvolupament sostenible en un altre lloc del món. Alhora, aquest esforç de compensació ha fet que la Font Blanca 2016 rebi la certificació Clean CO2, un distintiu ambiental amb validesa internacional que serveix per donar visibilitat i reconeixement al compromís per la sostenibilitat de la cursa, un valor afegit més considerant que actualment no existeix cap certificació ambiental reconeguda específica per a esdeveniments esportius.
I finalment, la voluntat de continuar millorant la sostenibilitat en les futures edicions de la Font Blanca. I és que en paral·lel a la celebració de la cursa, l’organització ha portat a terme un pla de seguiment ambiental per avaluar com han funcionat les mesures d’acció en aquesta edició i treballar per afinar-les i incorporar-ne de noves en les posteriors. Tot un repte de futur que ha de servir per a la millora contínua de la sostenibilitat en els actes esportius a l’aire lliure i també, per descomptat, de la seva visibilitat i comunicació. L’objectiu és fer de la sostenibilitat un tret distintiu més en l’excel·lència que es vol i que aquesta opció decidida serveixi per posicionar-se encara més com a referent internacional en el món de l’esport i la muntanya. Un camí pel qual s’ha començat a transitar i que té molt camp per recórrer.
