Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de TDiaztorrent

Txema Díaz-Torrent

Lingüista i professor

 

 

L’armari de la Mari




Puc afirmar, sense por a equivocar-me (i la dona que m’aguanta en podria donar fe, dels darrers anys, però està fent teràpia a causa dels meus costums), que en quatre dècades i escaig de trànsit per aquesta vall de llàgrimes, pràcticament mai m’he desfet de cap objecte que m’hagi passat per les mans. No llenço res. Diògenes, el de la síndrome, és un aprenent comparat amb mi.

Considerant el context, entendreu per què la mare dels meus fills va creuar fa uns dies el llindar de casa amb un somriure als llavis i La màgia de l’ordre, de la japonesa Marie Kondo (Mari, pels amics) sota el braç. “Txema, t’has de llegir aquest llibre”, em va etzibar. “Carinyu” vaig respondre-li, “no em cal. Ja saps: jo rescato objectes de l’oblit, soc un preservador de la memòria col·lectiva i individual. D’acord: a vegades m’extralimito i peco d’excés de zel en la meva tasca, cosa que tampoc m’impedeix mantenir una organització perfecta que a l’ull poc entrenat li pot semblar relativament heterodoxa”. Al que ella va replicar: “Ni memòria ni hòsties. A tu el que et passa és que estàs faltat, i el cacau d’andròmines que guardes per tota la casa no és més que una paràbola de la teva diarrea mental.” Convençut pels seus arguments, després de sortir de sota el llit, on m’havia amagat, vaig fullejar les primeres pàgines del volum. El mètode Kon Marie, diu l’autora, contribueix a la bona relació dins la parella: és a dir, que a partir d’ara gaudireu tant endreçant la barraca que ni hi pensareu, a beneficiar-vos el respectiu. Entre d’altres, recomana llençar tot el que no utilitzem i, posem per cas, quedar-nos com a molt amb 30 llibres –un dels quals hauria de ser el seu, és clar. Això m’obligaria a desfer-me de la biblioteca i salvar-ne només els exemplars d’Eduardo Mendoza –alguns d’ells, ho confesso, còpies repetides del mateix títol. La Mari també parla d’armaris, i fa quelcom mai vist: ho plega tot tres cops. Ei, tres. No dos, ni quatre: si violeu la regla correu perill que us exploti el cap. Ai, Mari, tu sí que ets dinamita: en endavant, seguiré les teves indicacions, endreçaré la roba per colors (com s’ho faran, a Daltònia?) i tindré les sabates sempre localitzades. Abans se’ns escapaven a les nits –ara els hem posat un xip geolocalitzador subcutani.

Igualment, us dic una cosa.Potser els desheretats que apareixen en el seu programa de Netflix se la creuen, però a mi no m’enganya. A banda d’omplir-se les butxaques gràcies a les hordes de seguidors, rere el seu sistema filosòfic (inexistent) no palpita un impuls primigeni d’ajudar el proïsme. Quan ens anima a desfer-nos dels trastos s’alimenta del nostre crim. Ens converteix (és més dolenta que l’oli de palma) en assassins de records.

Comentaris: 1

Comentaris

Txema! ets “tremendo” i m’he fet un panxot de riure. Has fet que encara sigui més “best seller” - que alguna cosa tindrà de bo quan te tants adeptes, tot sigui dit de pas. “Guaita”! El tornaré a llegir, potser se m’ha escapat alguna cosa.... gràcies, com sempre, pel teu humor tant fi de bon matí i que fa que el sol surtí més de pressa ara a l’hivern!

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic