L’Armistici del 1936 (I)

El 1936 havia portat el Coronel Baulard i els seus homes a Andorra per assegurar la pau al país davant el conflicte bèl·lic a Espanya. No era la primera vegada que venia, però la guerra civil espanyola preocupava amb escreix les autoritats andorranes i la francesa, i la presència dels escamots francesos donava certa seguretat. L’11 de novembre del 1936, els andorrans van poder per primera vegada assistir a la celebració de la festa de l’Armistici juntament amb les tropes franceses. Remenant papers he trobat el relat d’aquell 11 de novembre del 1936 del qual desconec l’autor, sota el títol Condecoració d’un heroi de la Gran Guerra que, segons sembla, va deixar un record simpàtic i emotiu. El relat està magníficament cal·ligrafiat i l’encapçalament elegantment dibuixat amb medalles de diferents honors militars i flors de llorer. 
Aquell dia, cap a les 10 del matí, un nombre important de persones vingudes de totes les parròquies van congregar-se a la plaça d’Andorra la Vella per veure el destacament du génie així com els militars dels tres escamots de gardes mobiles destacats a Andorra que segons el narrador vestien uns uniformes impecables. Aviat va arribar el lloctinent coronel Baulard, comissari extraordinari per la policia d’Andorra acompanyat del metge lloctinent Liger. Va saludar el comandant de les forces i va passar revista mentre li presentaven les armes.
Una vegada finalitzada la revisió de tropes, Baulard va prendre la paraula per pronunciar un discurs eloqüent i commovedor que va emocionar els presents evocant el dia commemoratiu dels morts i dels herois de la Gran Guerra. Acte seguit va fer sortir del grup de les forces de policia un antic combatent, ara garde mobile, anomenat Vigneaux, integrant l’escamot 182. Baulard va declamar els seus fets d’armes heroics durant la Gran Guerra, actes que el feien mereixedor de la medalla militar que va col·locar en nom del president de la República Francesa (un homenatge que sorprèn tants anys després del final de la I Guerra Mundial però com diuen, més val tard que mai).
Els guàrdies van desfilar a continuació la cara girada en direcció de les autoritats i invitats. El coronel Baulard va invitar aquests últims, així com els oficials de major rang del destacament du génie i dels tres escamots mòbils a un aperitiu d’honor que va ser servit al cercle coquetament engalanat per a l’ocasió de la mà de l’escamot 94. Al brindis, Baulard va donar les gràcies a totes les personalitats presents i va enunciar els seus bons desitjos per la propietat d’Andorra i de França.