L’Armistici del 1936 (i II)

Continuem amb el relat de la celebració de l’Armistici de l’11 de novembre del 1936 que es va iniciar a la plaça d’Andorra la Vella sota l’atenta mirada del coronel Baulard. 
Paral·lelament a la celebració del coronel Baulard i dels seus invitats, una vegada acabada la desfilada els tres escamots van tornar cap a les residències respectives, en les quals hi havia el personal de l’escamot mòbil 182 destacat a Sant Julià de Lòria. Es van reunir a la sala del “cercle” decorada de forma elegant per la festivitat. En el transcurs del brindis, i en absència del lloctinent, l’ajudant Ransa va prendre la paraula per pronunciar un discurs emotiu. Els assistents van poder sentir que per a Ransa era un gran honor retre homenatge al company Vigneaux en ocasió de l’entrega de la medalla militar. Una distinció honorífica que brillava a la pitrera de Vigneaux i que considerava que era àmpliament merescuda. Ransa va explicar que aquest vell militar representava als ulls de tots un dels nombrosos models de dedicació i de sacrificis que l’armada francesa estava orgullosa de posseir encara en les seves tropes.
Vigneaux es va incorporar el 1914 i va fer tota la guerra com a soldat obscur suportant sense defallir les hores tedioses i perilloses de les rases. Durant gairebé tres anys sense malalties ni ferides va afrontar al front nombrosos perills exposant el que tenia més preciós, que era la seva vida, contra l’invasor protegint els seus béns i la seva família. Ransa va recalcar que la majoria d’ells eren joves  als quals  per edat no se’ls permetia encara compartir els mateixos perills però que comprenien tot així la gran gratitud que es devia als valents defensors del país. El 12 de juny del 1918, del seu grup Vigneaux va quedar l’únic integrant i va continuar lluitant amb la seva arma automàtica disparant contra les forces d’assalt alemanyes. No va poder evitar que el fessin presoner tot i haver fet fins al final el seu deure de soldat. Durant la seva captivitat va aprofitar la confusió que regnava a Alemanya a finals del 1918 per escapar-se i retornar a files. Unes gestes que Ransa vol que els presents coneguin i es valori encara més el gran honor que ha rebut Vigneaux, que degut a les circumstàncies no pot compartir amb la seva família. 
El discurs va acabar amb un brindis desitjant a l’homenatjat salut i una llarga vida per gaudir d’aquesta merescuda recompensa a la qual tot militar aspira. El discurs va ser elogiat pels presents i van festejar-lo amb xampany, cants i monòlegs en un ambient de joia. Un record que tots guardaran inalterable.