En aquest quart article sobre l’art a Andorra vull fer una reflexió sobre els espais dedicats a l’art al país. Fent una ràpida recerca a Internet sobre espais artístics a Andorra, les primeres referències vàlides que apareixen són La peixera, l’espai gestionat per La Xarranca, i els Tallers d’art que es gestionen des d’Acció Cultural. Doncs bé, el primer és un espai a la part baixa de l’edifici ArtalRoc, petit, de vidre, al costat d’una carretera i amb cap encant. Personalment vaig formar part de la revifalla de La Xarranca i ja en el seu moment durant les reunions sobre possibles espais vaig comentar que creia que era insuficient i gairebé una burla. Tot i això aquest va ser l’únic espai que va facilitar el ministeri de Cultura de l’anterior legislatura.


Doncs bé, en una ocasió el col·lectiu artístic del qual formo part, Mountain Alchemists, vam demanar fer una mostra en aquest espai, ja que no podíem a l’anterior localització, la Galeria Pilar Riberaygua, que acabava de tancar. No m’estendré en les explicacions de com va anar, simplement volia deixar constància que ens van robar material tècnic per valor de 3.000 euros, i que quan ho vam comunicar al ministeri de Cultura, se’n van rentar les mans al·legant que hi havia un contracte verbal amb l’associació i que era responsabilitat seva.


Increïble... Gens d’interès per ajudar els creadors del país, ara bé, donar una subvenció cultural per a una lliga de videojocs, això sí, molt cultural! I això que nosaltres vam portar obres, entre altres, d’un guardonat amb un Grammy. I van entrar a robar perquè el sistema de seguretat és pràcticament nul, un pany deficient, ni alarmes, ni càmeres. Sort que no van robar cap obra! En canvi els membres de La Xarranca van fer una col·lecta per tornar-nos una part del perdut, fet pel qual els estem molt agraïts.


Sabeu com està avui en dia La Peixera? Tancada a causa de l’extrema humitat que hi ha, que deixa tots els vidres amb baf, no deixa veure des de fora i malmet qualsevol obra que s’hi vulgui exposar.


Seguim. Els Tallers d’art, uns espais també amb molt poca gràcia, amb accés relatiu per a segons quin tipus d’obra s’hi vulgui desenvolupar, i només disponible per als escollits per formar part dels tres projectes que concursen per representar Andorra a la Biennal d’art de Venècia.


La resta d’espais públics són els que poden facilitar els comuns, demanant un permís especial de cessió, molts d’ells ocupats per associacions i tanquen en cap de setmana! No existeixen els ateneus, tampoc els mecenes que cedeixin espais grans, lluminosos i ben condicionats, i els lloguers... Tot plegat força complicat per als creadors del país, més quan són joves i volen començar. Les opcions de molts, condicionar un espai de casa, el millor possible. Les opcions d’uns pocs, tenir accés a un espai privat amb condicions prou bones per treballar-hi. Les opcions dels privilegiats, disposar d’una nau industrial.


Si a algú li interessa, públic o privat, tinc un projecte per a un espai de creació.