Un nou article sobre l’art a Andorra, aquest cop entorn de l’educació artística al país. Fa 13 anys que faig de professor de música i he treballat en escoles de tota mena a Andorra i fora, i després de tots aquests anys cada cop estic més convençut que el més important per a una bona educació són els bons professionals. En els millors sistemes educatius del món els professionals que en formen part estan altament qualificats i tenen un gran reconeixement social.
Però, per què és important l’educació artística? La voluntat no és convertir tots els alumnes en artistes, sinó formar persones creatives, sensibles i empàtiques, competents en l’àmbit social i de la comunicació i que siguin bons usuaris culturals. Amb persones més creatives qualsevol sector professional se’n pot beneficiar. Amb persones més sensibles i empàtiques tindrem una ciutadania més democràtica i una societat millor.  
Tot i que els arguments que he exposat no són cap secret i estan reconeguts arreu, sovint se m’han posat en dubte. Per mi, simplement hi ha càrrecs que sí o sí requereixen titulacions i no hi hauria d’haver discussió possible si volem assolir els objectius que he citat més amunt. I què passa a Andorra? Al nostre país hi ha escoles artístiques amb “professors” sense les titulacions pertinents i que tenen sistemes de control pràcticament nuls, ja que no depenen del ministeri d’Educació, l’educació musical no té un marc legal que l’empari i la població en general no es preocupa per la formació de les persones que formen els seus fills, entre altres problemes.
També he detectat que alguns usuaris confonen les escoles artístiques amb esplais i els professors amb monitors. A més resulta flagrant el poc interès polític per assolir l’excel·lència en la formació artística i el mal ús dels diners públics, la qual cosa em fa pensar que el discurs que estem en el Primer Món sovint es podria posar en dubte. Potser seria una solució per alleugerir les depeses en sous de les institucions fer neteja i deixar que gent jove i formada ocupi llocs de treball mal coberts, per menys diners, ja que no tenen triennis acumulats i entren amb el 80% de banda salarial, i amb resultats més bons.
Com fer-ho? Canviant les normes de joc. Mobilitat obligada del funcionariat, un decret llei o revisar la Constitució si cal. Les normes les creem les persones, doncs fem que siguin útils! És injust? Potser sí. Però no és injust que joves andorrans de vegades sobrequalificats no puguin accedir a llocs de treball perquè estan ocupats per persones que no haurien d’exercir aquests càrrecs? No és injust que no puguin desenvolupar la seva carrera professional sabent que els resultats serien millors?
Crec que hauria de ser de responsabilitat política i democràtica garantir que amb diners públics s’està donant el millor servei als ciutadans amb els millors professionals a l’abast. Amb la situació que estem vivint cal pensar com millorar el model, cal una reforma profunda.