L’art a Andorra (i X)

Aquest serà el desè i últim article sobre l’art a Andorra. Toca concloure aquest cicle.

Cal dir que d’ençà que es va aprovar la Constitució s’han anat fent algunes lleis per dotar els artistes andorrans de les estructures governamentals necessàries per desenvolupar la seva professió, com vaig tractar amb anterioritat. S’han creat moltes propostes de caràcter artístic i cultural, algunes d’elles amb gran projecció i renom internacional, que han fet créixer l’oferta del país i han aportat als ciutadans l’aliment per a la ment i l’ànima que ens fa ser més humans. Han aparegut i crescut diverses institucions públiques i privades que han treballat per la difusió de l’art i han creat espais amb aquesta finalitat. Com he dit en alguna altra ocasió, feina feta? Sí. Feina per fer? També. I d’això vull parlar en aquest darrer article, del futur. 

Tot i que la vida artística i cultural ha evolucionat molt al nostre país no podem oblidar que el món va molt de pressa, cada cop més, sobretot en l’era del Big Data, del canvi climàtic i de la globalització més gran que ha viscut mai la història de la humanitat. Sabent el que ens envolta i entenent les necessitats i característiques pròpies del nostre petit país, hem de ser capaços de seguir creixent, d’actualitzar-nos amb la mateixa rapidesa que un programari i dotar la població d’artistes d’Andorra dels recursos per fer que puguin créixer, professionalitzar-se i crear oportunitats de negoci i de riquesa cultural i econòmica per al nostre país. La creació del llibre blanc promoguda pel ministeri de Cultura en col·laboració amb la Fundació Reig ha posat damunt la taula una sèrie de dades interessants sobre finançament, associacions, espais, educació, comunicació, entre altres, que ens haurien de servir per poder fer els pròxims passos en matèria legislativa per assolir els objectius que ens permetin fer el que he exposat en un futur pròxim. A més, l’estudi paral·lel que s’està desenvolupant des de les mateixes institucions que he nomenat, ha d’aportar llum i dades concretes sobre el que s’ha fet fins ara en l’àmbit cultural al país i dotar-nos d’estratègies per realitzar la feina que tenim al davant. Sense oblidar l’estatut de l’artista.

Des de la meva humil posició com a col·laborador en aquesta petita secció d’opinió animo tots els agents culturals, artistes, entitats privades, mecenes, públic, educadors i polítics a desplegar totes les mesures necessàries per fer créixer el sector artístic i cultural, per enfortir el teixit social, la nostra identitat, la indústria d’aquest sector i aconseguir no només unes estructures que permetin als artistes millorar les seves possibilitats de desenvolupament professional, sinó que també ajudin en la formació d’una ciutadania més humana, conscient i crítica, que permetin que la participació en el PIB del país sigui rellevant i que permetin l’adequació constant al món que ens envolta, dotant d’eines d’avantguarda els futurs creadors del país.