Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Lluís Casahuga

Lluís Casahuga

Músic

 

 

L'art a Andorra (II)




Per situar els lectors, aquest serà el segon article que dediqui a l’art al país. Per als que no m’heu llegit anteriorment, el primer article va ser una reflexió genèrica sobre l’art i una pinzellada històrica, però avui us vull parlar de l’art i la relació amb les institucions a Andorra.

Per començar, volia explicar que Andorra als anys 50 va començar a treballar entorn de les legislacions internacionals que tenen a veure amb els drets d’autor. Des de llavors Andorra va començar a ratificar diversos d’aquests tractats. Les primeres ratificacions van ser als anys 50, però no seria fins al 1997 que es tornaria a activar aquesta voluntat política amb l’acceptació de la Convenció per la protecció del Patrimoni Cultural i Natural Mundial. Després vindria l’adhesió a la Convenció Internacional per la protecció dels intèrprets, productors de fonògrafs i emissions, el 2004.  L’acceptació de la Convenció Internacional per la Promoció de la Diversitat d’Expressions Culturals, el 2007. La ratificació per la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Intangible el 2013. Entre altres acceptacions, aprovacions o ratificacions entorn de la cultura i l’esport.

Dic tot això per posar de relleu la feina feta i la voluntat dels polítics i dels agents culturals del país per fer que puguem, com diria el raonador del ciutadà, Marc Vila, “assimilar-nos als nivells garantistes que té Europa en drets socials, culturals i econòmics”. Feina feta? Sí! Feina per fer? També!

Sobre els drets d’autor queden temes pendents sobre la taula que cal resoldre, que n’estic segur que els responsables de l’Sdadv han comunicat als responsables culturals del país. Però també crec que aquest organisme que acabo d’esmentar necessita més suport de part de tothom, institucions, agents culturals i artistes. Tots aquells que no us hàgiu donat d’alta com a creadors, intèrprets i/o executants, creadors de fonogrames, artistes visuals, etc. Feu-ho! Val la pena, i com a artistes tenim drets però també tenim el deure de fer que les nostres institucions siguin fortes, d’ajudar a crear teixit social i a fer d’Andorra un país amb una identitat pròpia.

El meu humil consell de cara a les institucions públiques: sigueu exigents amb els filtres de qui és i qui no és artista. Com? Treballant per un estatut de l’artista que protegeixi als professionals del sector, eviti la competència deslleial, l’intrusisme laboral i que complementi la llei sobre drets d’autor que ja es va publicar al BOPA el 1999.

Pel que fa a les subvencions culturals, només vull fer breus reflexions. Cal que hi hagi més partida dels pressupostos en aquest sentit? Ha de tenir la mateixa subvenció un artista que un festival? Caldria revisar els criteris amb els quals es decideix atorgar subvencions?

Això s’acaba, així que conclouré amb una reflexió des de la perspectiva del turista. Quina és l’oferta cultural al país? Història, tradició i museus? Potser cal més diversificació, professionalitat i suport mutu?

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte