Us he de dir que m’ha costat bastant decidir el tema d’aquest article. Després d’uns minuts de donar-li voltes m’he decidit a parlar sobre la responsabilitat de denunciar les situacions d’injustícia, irregularitats o males praxis en la nostra societat, sobretot quan es financen amb diners públics, en aquest cas concret, sobre l’art a Andorra. Els que hàgiu estat al cas de les notícies culturals darrerament segurament ja sabeu a què em refereixo. Segons sembla, la gestió de la selecció del representant d’Andorra a la Biennal de Venècia no ha estat l’adequada.Segons les primeres declaracions aparegudes al diari semblaria ser que s’havia arribat a un suposat acord sobre qui aniria a la Biennal que incompleix les normes i que fa olor d’interessos i nepotisme. Però els rumors sobre irregularitats i les coses estranyes que es diuen sobre la Biennal, fa temps que circulen. Ja ho vaig dir a Facebook, però m’atreviré a repetir-me. Si hi ha hagut irregularitats, algú o alguns han d’assumir-ne la responsabilitat, que hauria de passar per donar explicacions, i si es confirma, dimitir del càrrec que ocupen. Per altra banda, no estaria de més analitzar com s’han gestionat les altres edicions, els processos de selecció, les despeses, la gestió de l’obra, la promoció de l’artista, la repercussió i rebuda de l’obra, entre altres.
De totes maneres, tenint en compte l’històric de la gestió d’incidents en l’àmbit públic costa esperar una resposta a l’altura de la situació. Tot i això, com he dit, cal denunciar les irregularitats. Intentant ser més concret, cal dir que la mala gestió és conseqüència de diversos problemes. Per un costat el nepotisme o amiguisme, però també el baix grau d’exigència a l’hora de cobrir càrrecs importants, la manca d’interès per part dels polítics per assegurar-ne la qualitat i el bon funcionament, la inexistència d’un full de ruta i objectius clars, els colors polítics, etc. 
Així passen les coses que passen... ens trobem en una situació en què no existeix cap regulació concreta per als artistes a Andorra, es vulneren els drets de propietat intel·lectual, massa sovint la línia que separa art i entreteniment està tan difuminada que ens endossen gat per llebre, no existeixen ni ateneus, ni centres per a artistes, ni un museu nacional, no es dona un ensenyament artístic de prou qualitat, no existeix una indústria consolidada, els termes amateur i professional no estan ben definits, la comunicació acostuma a ser poc visible, sembla que només som romànic, natura i shopping, i només una d’elles és art, i ja en fa molts segles d’aquest tipus d’art; són alguns dels problemes que he identificat. Això no treu que hi hagi coses ben fetes, però aquest article no va d’això. 
És important tenir en compte tot això per saber on ens trobem i què cal millorar si volem que l’art i en conseqüència la cultura d’Andorra pugui desenvolupar-se amb qualitat i ofereixi una imatge a l’exterior digna. 
És important actuar conseqüentment amb les nostres responsabilitats com a ciutadans.
#culturanetaandorra