Fa alguns mesos parlàvem en aquesta secció del que jo penso que és avui el festival de música més important del país, el Jambo Street Music. I comentàvem el que significa organitzar un esdeveniment de manera molt eficaç. Avui és el torn d’Ordino Jardins d’Art. Per què? Doncs perquè és l’hora de reivindicar, si és que fa falta, les coses ben fetes. Perquè solem creure que tot el que es fa fora del país és millor, quan la realitat és que el teixit cultural del Principat és molt bo i amb molta varietat d’ofertes. Que podria ser millorable? Per descomptat. Però com tot en aquesta vida. El principal és reconèixer quan es fan les coses bé per poder potenciar-les, donant-li més recursos. 

Ordino Jardins d’Art té moltes similituds amb el Jambo. Sis escenaris per on passen moltíssims músics al llarg d’un cap de setmana i, com en l’edició d’aquest any dels Jardins, divuit artistes repartits al llarg del barri antic de la parròquia, cadascú amb la seva proposta artística en un determinat espai, que la majoria de les vegades és triada d’acord amb les necessitats de l’artista.

M’interessa ressaltar la importància d’aquest esdeveniment, així com tantes altres coses, com ara la Fira Medieval de Sant Julià, el Colors de Música d’Escaldes, l’Andorra Mountain Music, el festival audiovisual Ull Nu o totes les festes majors. Perquè no ens acostumem al fet que, pel sol fet de saber que aquests esdeveniments els tenim al costat de casa, formen part de la normalitat. La realitat és que aquestes iniciatives fan que el teixit cultural del país sigui heterogeni i ofereixi diferents possibilitats de difusió a tots els artistes del país, en qualsevol de les disciplines. I en la majoria dels casos, són esdeveniments que bé podrien estar en qualsevol altre lloc i als quals nosaltres aniríem.

Des d’aquí, vull felicitar l’organització dels Jardins d’Art, en la figura de Rosa Mujal, tot el jurat i els artistes participants, i sobretot els guanyadors.

Perquè ja està demostrat que, com a espectadors, som molts els que reaccionem de manera positiva i només n’hi ha prou de veure la quantitat de gent que decideix visitar aquestes alternatives artístiques. Ja que sempre es pot millorar, però molt del que hi ha està ben fet i també és just reconèixer-ho. Al cap i a la fi, és qüestió de trobar bones idees, perquè la motivació i les ganes de fer coses estan més vives que mai. I a vegades, aquí som més pessimistes del que deuríem, mea culpa, però de tant en tant va bé canviar el xip. Serà que tots estem més frescos després de les vacances. Esperem que aquest esperit ens duri prou.